Portava setmanes entrenant intensivament. El meu pare hem va aconsellar de participar a la cursa de 5 km. Hem vaig quedar tota la nit pensant en aquesta proposta. Volia participar i guanyar, així que havia d’entrenar encara més dur. A l’endemà, quan em vaig llevar, vaig explicar al meu entrenador la proposta del meu pare, va dir que era una molt bona idea i que la cursa era al dia següent i que havia de ser-hi d’hora per escalfar abans. A l’arribar-hi, hi havia molts adults, això em va espantar una mica. El meu pare em va animar dient-me que a les curses atlètiques no importa l’edat; que lo que importa és la fe que es té en un mateix i l’esforç que has invertit entrenant. Després quan estava a la sortida de la cursa estava totalment concentrat i mentalitzat en les paraules del meu pare. Això va fer possible que al començar la carrera anés directament a la 1ª posició guanyant la carrera de 5km. Tot gràcies al meu esforç i a la confiança que hi vaig posar.

Pseudònim: TT

Hi havia una vegada una escola que es deia Arcus, on estudiava un alumne cec. D’aquest noi sempre burlaven i fins i tot li feien bromes de mal gust, li  robaven el menjar,…El noi cec es deia Felip, i ell tenia un únic amic, el Pau. Ell era massa petit per la seva edat. Tenia la cara plena de cicatrius, i un nas enorme. Els altres nois es burlaven del Felip i del Pau. A Felip li emprenyaven i li deien: Mira per on vas. I es posaven a riure. I quant Pau s’apropava a algun noi començaven a corre cridant: que vine el monstre. Un dia que Pau ja estava fart de que es fiquessin amb Felip, lis va dir a tots:  vosaltres sou uns estafadors només us fixeu com es hom per fora, en canvi Felip no em veu i m’accepta tal i com soc, pel que soc per dins.

Pseudònim: Chus

En un poble de no més de dos mil habitants i va néixer una futura estrella del futbol, que hi donaria molt a parlar. Hi havia una família que eren molt esportistes.

Un dia , un avi del poble va veure com jugaba a futbol un fill d’aquesta família i es va sorprendre. Va trucar als pares demanant portar el nen al seu equip , l’avi era un president d’un equip de futbol important d’aquells llocs. La família es va posar molt contenta i van portar al nen a l’equip d’aquell home.

El nen va començar en aquest equip imica en mica va començar a canviar-se d’equips per arribar a ser el millor jugador del món. I aixíva ser. Per cert ,  el nen es diu Lionel Messi.

Psedònim: Nasaro

Portava ja vàries hores escalant, s’havien acabat les provisions. Tot semblava que el meu destí era morir a mans de la naturalesa. Qualsevol altre es rendiria però jo no. Centímetre a centímetre anava escalant fins que vaig arribar al cim. Per primera vegada una formiga havia escalat la taula!

Pseudònim: Hèctor Garcia Pérez

Ens trobàvem abatuts. Morts de cansanci. Perduts, endormiscats. Ni el cafè em podia despertar. Era fosc, era tard. La pujada cada cop era més empinada i altre vegada no sabíem que hi havia al final. Gairebé no quedava benzina No veia res però amb tot el valor, vaig trepitjar amb totes les meves forces l’accelerador. Però no m’havia equivocat pensant que les rodes tornarien a lliscar. S’ ens havia punxat una roda feia estona i no podia baixar perquè s’havia trencat el fre de mà. Vaig apretar l’accelerador per útim cop sense cap esperança i el cotxe va avançar! Cada cop ho feia amb més força i insistència. Al arribar a dalt vaig seguir apretant l’accelerador pensant que era un camí, però era fosc, i jo no hi veia res. Em vaig equivocar. Era un precipici. –Déu m’empari vaig cridar!!!!!- en aquell precís moment, la llum de l’habitació es va encendre. Era la mare d’en Jaume que el cridava per dinar. Demà s’inventaria un altre història per a seguir jugant.

Pseudònim: Safefa