Vermut

A causa del soroll, vaig treure el cap al balcó. Nens rondant, a riallades; adults brindant amb copes de vi. Estovalles de requadres vermells i blancs. No vaig poder evitar començar a plorar recordant la irreparable tragèdia. Fart d’escoltar l’alegria del vermut dominical, vaig tancar agressivament la finestra i, desorientat, vaig anar a abraçar a la meva dona, però ella ja no estava.

El Dorado

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *