Vaig entrar a la porteria com cada dia des de fa 11 anys. Vaig prémer el botó cromat i vaig esperar que baixés el vetust i senyorial ascensor de fusta i ferro. Quan vaig obrir la porta em va colpejar una ràfega de “alguna cosa” amb olor de aigua corrompuda que no vaig saber desxifrar però que em va estremir de cap a peus. Vaig entrar amb una mica d’aprensió i vaig prémer el 5. L’ascensor sotragueig una mica i va iniciar l’ascensió lentament amb un feble balanceig. L’olor s’intensificava a mesura que ascendia i em van donar unes arcades terribles. Vaig creure que havia arribat al meu destí quan es va parar bruscament. Vaig obrir les portes buscant aire fresc amb desesperació però l’instint amagat em va parar en sec .. no hi havia replà ni escales .. L’ascensor estava suspès en l’aire. Poc a poc, parets, porta, cables..tot es van anar difuminant en el no res. Un crit va morir en els meus llavis. Va desaparèixer el sòl. Aterrida, vaig caure.
Pseudònim: Jack Daniels