Nuvolada

Aquell dia els núvols anaven com van els vagabunds d’un lloc a l’altre. No entenien tanta despreocupació sota d’ells. Miraven cap a baix i veien com ho estaven malmenant tot els únics éssers dits racionals d’un món meravellós que destrossaven de forma impenitent. I, mentrestant, els núvols notaven l’escalfament de la terra. No sols ells, sinó també els ocells, els peixos, els arbres… Tot, sí, es fonia ràpid en un ocàs destructor sense fre.

Pseudònim: Pytar

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *