Hi va haver un temps que tancava la porta, que acumulava infinitat d’obstacles per aïllar-me, acaronava la meva tristesa com si fos una traïció desallotjar-la.
Un dia, però, algú va fer-me adonar que la porta no costava tant d’obrir, fins i tot va ajuntar-hi la seva força per empènyer-la i la claror del sol em va cridar invitant-me a sortir i el verd de l’herba va donar-me esperança i els arbres em van fer un senyal amic i una mica més enllà les muntanyes deixaven entreveure un món ple de màgia i vaig traspassar el llindar.
A fora m’esperaven els amics per gaudir junts del goig de viure.
Mai li agraïré prou a qui em va ajudar a obrir la porta, mai !
PSEUDÒNIM: boletescriptor