La llegenda de la fada Morgana

Un dia hi va haver un rei que va ofendre la fada protectora del seu reialme, la fada Morgana, maltractant els habitants del seu regne.
La fada Morgana va decidir que calia imposar un càstig al rei perquè aprengués que no tenia el dret de menysprear els seus súbdits, i per això utilitzà un conjur per a mantenir el rei levitant durant tres dies i tres nits.
Des d’aquell dia cada cop que aquesta fada veu que els humans no s’estan
respectant entre si mateixos o no estan respectant la natura els recorda el seu poder creant ciutats fantasma al mar o fent levitar els vaixells.

Aurora

Sant Jordi vermell

Vuit del matí, el dia és fosc però els ocells omplen de color la grisor. Un cop més em faig l’esmorzar de sempre sense esperar cap sorpresa, avui dia 23 d’Abril. Pero..uiii, timbre. El veí de baix amb un ram de flors? Ohh, què maco! Tantes estones compartides, is love in the air? avui se’m declararà? M’abraça, i de cop i volta, peto a la galta, moro. Començo a tremolar, decideixo llençar-me, peto va. La situació, el meu somni real. Un home s’ha enamorat de mi i el millor de tot, sent jo mateixa sense maquillatge, xandall i sabatilles d’anar per casa. Però què més vull? Morint d’amor cada segon mentre m’abraça asseguts al sofà. No puc demanar res més. Feliç dia de Sant Jordi. 

Dreamer

Íntima voluntat

  • Vull!
  • Segur?
  • No ho sé, sempre he pensat que sí.
  • Això ens passa a tots.
  • Voler?
  • No, pensar-ho però no tenir-ho tant clar.
  • Doncs, què fem?
  • Res.
  • Si home!, hem de fer quelcom!
  • Vull dir que realment no fem res.
  • Tens raó. Però volem!
  • Segur?

Un de tants

Un matí qualsevol

Amb els ulls encara clucs, emergeixo del món dels somnis, d’una realitat
paral·lela. Els obro amb gran esforç. Per les escletxes de llum de la persiana
calculo l’hora. És hora de llevar-se i submergir-se en el món real. Estrenar una
nova vida, com diu el meu cervell babau, començar de zero, i jo me’l crec.
Quan em miro al mirall no veig que soc un dia més vella. Quan obro el balcó
m’inunda l’esperança. Avui pot ser diferent, segueix amb la cantarella el meu
cervell esperançat. Però jo enceto les rutines, com ahir, com demà, sense
deixar lloc pels canvis, que em fan por. El matí avança i amb ell la
desesperança. Saber el que passarà en cada moment és el que ens fa més
vells.

Cándida Nogués

14a edició del concurs de microrelats de Cugat Mèdia

Cugat Mèdia aposta una vegada més pel foment de la lectura i l’escriptura a través del concurs de microrelats de Sant Jordi. La 14 edició de la iniciativa recupera el seu format original després de l’edició especial de l’any passat, marcada per la pandèmia de la Covid-19, i incorpora una nova categoria amb la col·laboració del Museu de Sant Cugat, Instagram escrit. Els interessats en participar en el concurs organitzat pel grup de comunicació multimèdia, poden enviar els textos fins al 18 d’abril a les dotze de la nit a santjordi@cugat.cat. Els guanyadors s’anunciaran el dia de Sant Jordi a través de cugat.cat.Mònica Lablanca, directora de Cugat Mèdia, destaca la importància de connectar amb el públic jove a través de la nova categoria -Instagram escrit- la xarxa social Instagram és un canal que ells utilitzen habitualment i que pot servir també per fomentar l’escriptura.

El concurs compta amb set categories: quatre en llengua catalana; joves A (de 12 a 14 anys), joves B (de 15 a 17 anys), adults (a partir de 18 anys) i la novetat d’enguany, la categoria Instagram escrit (de 12 a 18 anys), que compta amb la col·laboració del Museu de Sant Cugat i que consisteix a penjar una fotografia a Instagram feta al Claustre del Monestir amb un text creat a partir de què els suggereixi la imatge. Les altres categories són: castellà, anglès i francès, les tres, a partir dels 12 anys.

Els santcugatencs que vulguin participar en el concurs han d’enviar un microrelat de màxim 10 línies en font Arial a cos 12, amb un títol, un pseudònim i les dades de contacte. A l’edició especial de l’any passat, dedicada als afectats per coronavirus, es van presentar prop d’un centenar de textos que es van fer arribar a totes aquelles persones que estaven patint per la malaltia, des de personal sanitari dels centres de Sant Cugat i la Mútua de Terrassa, fins a pacients ingressats a les UCI del mateix hospital Universitari Mútua de Terrassa i l’Hospital General de Catalunya.

Els microrelats que compleixin els requisits s’aniran publicant diàriament al web especial de Cugat Mèdia. Els guanyadors s’enduran un lot de llibres i cursos gentilesa dels col·laboradors del concurs. S’escollirà un text vencedor per cada categoria, però el jurat es reserva l’opció de concedir un accèssit.

Enguany el cartell del concurs ha estat elaborat per Andrea Latorre, estudiant en pràctiques de l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat.

El jurat del concurs de microrelats està format per: Mònica Lablanca (directora de Cugat Mèdia), Àlex Berenguer (Cugat Mèdia), Anna Mael (Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona), Carolina Hernández (Ajuntament de Sant Cugat), Helena Minuesa (Museu de Sant Cugat), Joan Artigas (Associació Gabriel Ferrater), Jordi Van Campen (Sprint Idiomes), Manel Turon (Ajuntament de Sant Cugat), Mar Oñate (Servei Local de Català), Pablo Giménez (El celler de llibres), Susanna Garcia (Edbuilding) i Xènia Amorós (Coordinadora AFAS Sant Cugat).

Col·laboren en aquesta 14a edició les llibreries Alexandria llibresEl Celler de LlibresLlibreria Paideia i Pati de llibres. També hi participen l’Ajuntament de Sant Cugatl’Associació Gabriel FerraterEdBuildingl’Ateneu SantcugatencMuseu de Sant Cugat Penguin Random House i Sprint Idiomes.

CON LA MANO EN EL BOLSILLO

Con la mano en el bolsillo
la palabra entre la boca
un pitillo que le cuelga
un ayer que no se olvida
es un hombre siendo niño
por tanto daño pasado
con el tiempo le han curtido
sin futuro ni pasado
un recuerdo le acompaña
de un amor que se le fue
una mochila a la espalda
que fue nueva, alguna vez

Pseudònim: El poeta triste

CHASCO

Entraste en la casa cerrando la puerta
miraste mi cuerpo con plena pasión
mi boca entreabierta te estaba llamando
mi cuerpo muy rígido en plena tensión

Tu boca se inclinó acariciando mis senos
tu cuerpo era un volcán en plena erupción
llegaba aquel momento de intensa emoción
que oía los fuertes latidos de tu corazón

Entonces sin pensarlo me vestí tranquilamente
tu extrañado me mirabas sin saber que hacer
yo te dije cariño lo que estás necesitando
es una ducha fría y buscarte otra mujer

Pseudònim: El poeta triste

Un somni inesperat

quan em vaig despertar, em trobava una mica més llunyà de la meva casa. Por fi es feia de dia, i vaig veure un senyor gran amb avarques, unes ulleres de sol i amb roba de màniga curta. I li vaig preguntar, -què no té fred? i em va dir, -Perquè hauria de tenir fred ?, perquè és hivern, no? i em miro amb cara de incorrecta. Me preguntar -¿On vius? i li va respondre, -a Espanya, bé, Barcelona i em va dir que era impossible, que això era Austràlia. Quan em vaig acomiadar, vaig estar recorrent la platja quan em vaig topar amb animals que no havia vist en la meva vida i vaig aprendre molt d’ells, però coneixia altres animals com: el cangur, coala, etc …

Tot d’una vaig sentir una veu, era la veu de la meva mare !!!. I per fi estava en la meva habitació. Era un somni.

Pseudònim: Nasi


Com si el temps no hagués passat

El sol marxa, un dia més. Es pon darrere l’horitzó del mar, on es reflexen taronjes, roses i vermells els seus raigs. Imagino que ets al meu costat, de peu sobre la sorra, agafant-me la mà. Que em mires amb aquells ulls mel, fent-me sentir de nou que sóc l’única persona del planeta. La brisa et despentina els cabells, i a cau d’orella em dius que aquest moment és etern. Prefereixo imaginar-te a acceptar que ja no hi ets, i que no tornaràs mai. Em faria massa mal. Sé que vas marxar sol perquè vas voler. Sé que necessitaves fugir de tot allò que t’havia fet tant mal. Aquell últim “t’estimo” se’m ha quedat clavat al cor per sempre, encara que no sé si ho deies de veritat, o ho deies per fer més suau la teva marxa.
Tot i axí, les ones del mar seguiran sent el nostre refugi, un indret on el temps mai haurà passat. 

Pseudònim: Katmandú


EL MISTERI DE LES LLAMINADURES

El divendres vaig anar a berenar a casa de la Lilly i el seu marit, Hans, perquè era l’aniversari de Lilly. En Hans i jo li vam fer una carta de felicitació, però no va sortir bé perquè a Hans li tremolava la mà. Com es va fer tard, em van convidar a sopar. De tornada a casa vaig veure a uns nens menjant llaminadures al carrer.

Al dia següent vaig tornar a la seva casa. Quan vaig arribar, la Lilly estava plorant perquè havien raptat al seu gat i havien deixat una nota que deia: Ho sento!. La nota estava escrita amb mala cal·ligrafia i tenia restes de llaminadures. Em vaig recordar dels nois que havia vist amb les llaminadures, però em va venir al cap que el Hans tenia mala cal·ligrafia perquè li tremolava la mà. Li vaig agafar la mà i la tenia plena de pels de gat i sucre. Ell era el culpable! 

Pseudònim: Coiot