La dona de foc. Avans de que diguis res espero que el teu foc intern no cremi el dels altres Entendre que a vegades som espelma i a vegades som mistos Que les espelmes com les persones s’encenen unes a altres, Porque el foc mai pasi per sobre d’un altre foc, el foc s’uneix amb mes foc. per que hi ha llum de sobra per totes Per que el foc es una bona intencio Per que foc illumina en la foscor Per que foc son aquelles dones que reconeixen les teves pors, les teves inseguretats i s’esforcen per ensenyar-te el contrari El teu foc res té que veure amb l’envoltori pero si tot que veure amb el contingut. I per que si portes foc a dins no importa si plou fora Missatge de sororidad a totes les dones. La dona de foc |
Números i no
La Soledad havia estat una matemàtica brillant. Va passar-se per l’engonal l’obstinació pitagòrica d’enemistar l’àlgebra i la geometria. Que pi havia de rajar decimals sense parar fins a la fi del temps, ja ho sabia. Però volia ser-ne testimoni. Si calia, s’esperaria tota l’eternitat, inútilment, per contemplar l’últim alè d’un superordinador exhaust que n’escopís la darrera xifra. Però allò no havia de passar mai. La Soledad va enemistar-se amb alguns teoremes, va polemitzar amb les millors demostracions, va idear sistemes traducció automàtica entre el llenguatge natural i el matemàtic. I tot i així, després d’una vida tan plena i calculosa maldant per entendre l’incomprensible, envoltada de números a totes hores, va morir sola, buida i incompresa. Soledad |
WHAT A COUPLE!!
After an intense day of hours and hours of work, I disembark in a smelly place where many others like me find themselves in similar conditions. It’s the underworld! – I tell myself – it smells terrible! While I think these words, little by little I surround myself with a substance that smells good, and the warm water begins to cover me, but… Where is Jess? -I ask myself as I try to remember the last time I saw her. The same thing always happens, he gets distracted looking at anything. It’s not the first time she done this crazy thing, leaving me here alone, with a handful of strangers and my manic rules of cleanliness and care. I can never count on her! Does she never think about the consequences? – I exclaimed angrily. Hours, days, weeks pass and nothing. I never hear from her anymore. I will never be used again. I’ll be part of the lost socks group. CUCA DE LLUM |
Como náufragos en el mar
Un náufrago frente al mar, con la mirada perdida en la desolación y la mente en la rutina. Por un fin, un barco, tan luminoso que, temiendo quedarse ciego, lo dejó pasar. Al día siguiente, empezaron a acercarse muchos, muy distintos, pero no logró llamar su atención. De nuevo, la gran nave radiante, ignorada otra vez por el superviviente… Así, durante tres semanas, pero fue incapaz de aprovechar esa oportunidad. Al final, se hizo la noche en la vida de aquel pobre hombre. Lovainés |
Veus desesperades
L’horitzó apagat. Les tènues llums enceses. Crits esquinçadors, les seves últimes paraules. Nit de terror la d’aquell divendres, per al noi desafortunat. Amb força, pietat suplicava per a aquestes famílies, desemparades davant tal incident. Sempre recordaria aquest dia com el més horrorós. Anys després, encara continuo veient aquells llums i les veus esgarrifants. Les sents? Rana |
Podredumbre
Estaba nervioso, pero respiré profundamente. Me levanté de la cama rezando para comprobar que me equivocaba. Por el pasillo, noté el olor, cosa que no significaba nada bueno… Llegué muy asustado, pero me atreví a abrir la puerta. Dios mío, otra vez, ¡otra vez! El sandwich de jamón y queso se había vuelto a podrir. Huidemops |
Gracias, hermana
Él corría para irse de ese lugar espantoso, aunque sabía que era el más bonito. Abandonaba las sombras más espeluznantes para su conciencia. No sabía qué había hecho mal, se sentía atrapado. Mientras se alejaba, vio a una mujer tocando el violín, con la cara tapada por su oscuro pelo. Era su difunta hermana, que le dijo: “No has hecho nada malo, no cometas el mismo error, vuelve a ser tú mismo”. El chico despertó de esa paradoja mental y soltó la pistola. El violinista |
Vermut
A causa del soroll, vaig treure el cap al balcó. Nens rondant, a riallades; adults brindant amb copes de vi. Estovalles de requadres vermells i blancs. No vaig poder evitar començar a plorar recordant la irreparable tragèdia. Fart d’escoltar l’alegria del vermut dominical, vaig tancar agressivament la finestra i, desorientat, vaig anar a abraçar a la meva dona, però ella ja no estava. El Dorado |
El resplandor
Ya casi estaba anocheciendo. Seguíamos buscando exhaustivamente ese misterioso objeto, pero empezábamos a sospechar algún engaño. Cuanto más tiempo pasábamos en ese frondoso bosque, inventándonos el sendero, la visibilidad disminuía y la desesperación aumentaba. – ¡Hicimos mal en confiar! De repente, Eduardo se tropezó con un objeto brillante. O no… Geppetto |
Futuro
El futuro es lo próximo; lo próximo, lo siguiente, y lo siguiente, ¡ya!, ¡ahora! El futuro no existe. Si el pasado es el presente revivido, vive ahora y sueña el mañana. Tempus fugit. Markus |