Category Archives: 2024

by - 0 comments

UN SUSURRO DEL PASADO

¿Cómo está Minerva? – pregunté intentando no mirarle directamente a los ojos.

No quiero hablar del tema- me contestó con voz firme.

¿Por qué? -le respondí – Hace más de diez años que se fue contigo… Dile que su madre la
quiere…

Lo siento, Jacinta. He venido a por Fernando.
Tras un breve silencio, sabiendo que no había nada que hacer, repliqué:
-Al menos, déjame despedirme de él.
Sin esperar respuesta, me giré y miré a Fernando.

Adiós Fernando -susurré con desconsuelo mientras lo abrazaba, sabiendo que sería la última
vez que lo haría en esta vida – Y tú.. – le reproché- …primero mi hija, ahora mi marido; yo quiero
ir con ellos- dije encarándome con ella.
Y con una potente aspiración succionó a Fernando por la boca.
La muerte desapareció sin dejar rastro.
CUCA DE LLUM

by - 0 comments

EL MEU AMIC NAPOLEÓ

M’agradava ajudar l’avi Matias a la seva granja: donàvem de menjar a les gallines, munyíem les vaques… Tot i que, el que més m’agradava de la granja era el “vell Napoleó” (un porc anomenat així, per l’estima que la meva àvia Gertrudis tenia per les obres de l’escriptor George Owell), per qui havia agafat afecte.
Un dia vaig pregunta a l’avi si em podia regalar el porc pel meu aniversari: -És clar fill! – va contestar – te’l duré a casa i podràs gaudir de la seva companyia.
Aquella setmana esperava amb ànsia tornar a veure el “vell Napoleó”.
Però mai més vaig tornar a saber res del meu estimat porquet. L’endemà vaig descobrir que el porc havia estat un dels plats del meu aniversari.
M’havia menjat al meu amic!

CUCA DE LLUM

by - 0 comments

La dona de foc

La dona de foc.

Avans de que diguis res espero que el teu foc intern no cremi el dels altres
Entendre que a vegades som espelma i a vegades som mistos
Que les espelmes com les persones s’encenen unes a altres,

Porque el foc mai pasi per sobre d’un altre foc, el foc s’uneix amb mes foc.
per que hi ha llum  de sobra per totes

Per que el foc es una bona intencio
Per que foc illumina en la foscor

Per que foc son aquelles dones que reconeixen les teves pors, les teves inseguretats i s’esforcen per ensenyar-te el contrari

El teu foc res té que veure amb  l’envoltori pero si tot que veure amb el contingut.
I per que si portes foc a dins no importa si plou fora

Missatge de sororidad a totes les dones.

La dona de foc
by - 0 comments

Números i no

La Soledad havia estat una matemàtica brillant. Va passar-se per l’engonal l’obstinació pitagòrica d’enemistar l’àlgebra i la geometria. Que pi havia de rajar decimals sense parar fins a la fi del temps, ja ho sabia. Però volia ser-ne testimoni. Si calia, s’esperaria tota l’eternitat, inútilment, per contemplar l’últim alè d’un superordinador exhaust que n’escopís la darrera xifra. Però allò no havia de passar mai.

La Soledad va enemistar-se amb alguns teoremes, va polemitzar amb les millors demostracions, va idear sistemes traducció automàtica entre el llenguatge natural i el matemàtic. I tot i així, després d’una vida tan plena i calculosa maldant per entendre l’incomprensible, envoltada de números a totes hores, va morir sola, buida i incompresa.

Soledad
by - 0 comments

WHAT A COUPLE!!

After an intense day of hours and hours of work, I disembark in a smelly place where many others like me find themselves in similar conditions.
It’s the underworld! – I tell myself – it smells terrible! While I think these words, little by little I surround myself with a substance that smells good, and the warm water begins to cover me, but…
Where is Jess? -I ask myself as I try to remember the last time I saw her. The same thing always happens, he gets distracted looking at anything. It’s not the first time she done this crazy thing, leaving me here alone, with a handful of strangers and my manic rules of cleanliness and care.
I can never count on her! Does she never think about the consequences? – I exclaimed angrily.
Hours, days, weeks pass and nothing.
I never hear from her anymore. I will never be used again.
I’ll be part of the lost socks group.

CUCA DE LLUM
by - 1 Comment

Como náufragos en el mar

Un náufrago frente al mar, con la mirada perdida en la desolación y la mente en la rutina. Por un fin, un barco, tan luminoso que, temiendo quedarse ciego, lo dejó pasar. Al día siguiente, empezaron a acercarse muchos, muy distintos, pero no logró llamar su atención. De nuevo, la gran nave radiante, ignorada otra vez por el superviviente… Así, durante tres semanas, pero fue incapaz de aprovechar esa oportunidad. Al final, se hizo la noche en la vida de aquel pobre hombre.

Lovainés
by - 0 comments

Veus desesperades

L’horitzó apagat. Les tènues llums enceses. Crits esquinçadors, les seves últimes paraules. Nit de terror la d’aquell divendres, per al noi desafortunat. Amb força, pietat suplicava per a aquestes famílies, desemparades davant tal incident. Sempre recordaria aquest dia com el més horrorós. Anys després, encara continuo veient aquells llums i les veus esgarrifants. Les sents?

Rana
by - 0 comments

Podredumbre

Estaba nervioso, pero respiré profundamente. Me levanté de la cama rezando para comprobar que me equivocaba. Por el pasillo, noté el olor, cosa que no significaba nada bueno… Llegué muy asustado, pero me atreví a abrir la puerta. Dios mío, otra vez, ¡otra vez! El sandwich de jamón y queso se había vuelto a podrir.

Huidemops
by - 0 comments

Gracias, hermana

Él corría para irse de ese lugar espantoso, aunque sabía que era el más bonito. Abandonaba las sombras más espeluznantes para su conciencia. No sabía qué había hecho mal, se sentía atrapado. Mientras se alejaba, vio a una mujer tocando el violín, con la cara tapada por su oscuro pelo. Era su difunta hermana, que le dijo: “No has hecho nada malo, no cometas el mismo error, vuelve a ser tú mismo”. El chico despertó de esa paradoja mental y soltó la pistola.

El violinista
by - 0 comments

Vermut

A causa del soroll, vaig treure el cap al balcó. Nens rondant, a riallades; adults brindant amb copes de vi. Estovalles de requadres vermells i blancs. No vaig poder evitar començar a plorar recordant la irreparable tragèdia. Fart d’escoltar l’alegria del vermut dominical, vaig tancar agressivament la finestra i, desorientat, vaig anar a abraçar a la meva dona, però ella ja no estava.

El Dorado