EL QUE VEIG QUAN VAIG A PASSEJAR AL MEU GOS

Per la tarda, quan estic passejant al meu gos, els carrers estan deserts; no hi ha ninguna ànima. Solament em trobo alguna persona fent el mateix que jo: passejar al seu gos. Els que ens governen es l’únic que ens permeten; bueno, això i anar a comprar per menjar.

Un dia, vaig sortir al voltant de les vuit del vespre. I anava rumiant en les meves cosas quan de sobte vaig sentir aplaudir. Vaig aixecar el cap i a una balconada hi havia uns avis aplaudint. Al costat, va sortir una parella amb un nen i una nena que s’hi van afegir. I aixì fins que gran part del veinat estava en els seus balcons picant de mans.  Jo no sabía qué pasava i quan vaig arribar a casa els hi vaig preguntar als meus pares: “Aixo es perque tots volem donar les gracies els hospitals que curen a la gent que esta infectada pel coronavirus”.

Pseudònim: TPP


L´illa perduda

Estàvem a la platja en Pere, l´Emili i jo, en Simó. Vam alquilar una barca i ja ens estàvem pujant per anar-nos d´excursió.  A 200 metres de la platja hi havia una petita illa amb un castell molt misteriós. Ens vam acostar a l´illa i vam anar al castell. Allà vam veure dos homes que transportaven sacs. Quan van marxar, nosaltres vam començar a endinsar-nos en un túnel molt estrany, al final i havia una porta de ferro rovellada, estava oberta i vam entrar. Dins hi havia un munt de monedes, armadures, joies i objectes de fa segles, tot d´or!!! Vam agafar el que vam poder i li vàrem portar a la policia. Al final resulta que els homes eren uns lladres que la policia estava buscant des de fa més d´un any. Com  que vam trobar als lladres, la policia va deixar que ens emportéssim part del tresor.

Pseudònim: Lugamar

The really important

Once upon a time there was a person who had a good job, a
good salary and a wonderful family but was not happy.
One day his wife told him that she would take the children to
watch a soccer game. He gave it little importance and said that it
was okay but that he had a lot of work and he would not be able
to go with them. So when they were going to the game they
have an accident. Everyone was fine except the mother who had
received a great concussion. When the father found out what
happened, he went immediately to the hospital. The doctors,
who are the heroes of our society and always do a great job, told
him that his wife will survive. It was then when the father realize
that he had not enjoyed his family and the he had given more
importance to his job. Thereafter he enjoyed his family to the
fullest because in the end is the really important.

Pseudònim: J. J. BILBA

Un bon dia?

Avui es podria dir que fa un bon dia. Fa sol, certa calor, un dia perfecte per prendre el sol i llegir.
(No puc estar amb ella)
Poder faré una mica de feina de la universitat, que se m’està acumulant.
(No puc estar amb ella)
Hauria de fer una mica d’esport, que cada vegada en faig menys i em fa mal l’esquena.
(No puc estar amb ella)
No em concentro, potser hauria de dibuixar una estona.
(No puc estar amb ella)
Però en aquest dia assolellat en el que puc llegir, en el que podria fer feina de la universitat, algo d’esport o dibuixar; la meva germana està sola havent mort un familiar seu molt proper.
I no puc estar amb ella.

Pseudònim: Mulan

Bandera blanca

Dos dies abans li havien canviat la clínica i el metge, almenys, ara no pariria sola. En Marc, el seu estimat, seria amb ella. A les deu de la nit, l’Ona va decidir venir al món…la Joana anava de part! En arribar a la clínica, la vida li va posar persones immenses en el seu camí. Va rebre la tendresa dels gestos i mirades de l’equip sanitari. Va escoltar el to de les seves veus, va poder imaginar el seus somriures i sentir la intenció dels seus cors. En dues hores li va donar la benvinguda a la seva filla. L’Ona no es va rendir, va aixecar la bandera blanca amb la innocència d’un nadó i va permetre que l’abriguéssim amb la nostra mirada de prop, i de lluny també. Va ser una molt bona notícia entre totes les que rebem a diari des de casa, sense sortir al carrer. A les dotze hores d’haver nascut, va arribar a casa seva. L’Ona havia estat el sol que tanta falta ens feia en aquests moments.

Pseudònim: Adalie Safort

Coronavirus

A long time ago in the town “CORONADAY” an unexpected
day, a deadly virus arrived and he was reducing the
population little by little, the scientists of that time diden’t
know lot, the only thing they did was put the name:
(covi-18). The mayor had to put the people of the town
in quarentena, while the doctors save lives. After two long
months the cure was “found”, which involved being in the
sauna for more than 3 minutes at more than
27*(temperature)
Finally everyone did it and celebrated it with a dinner in,
free for everyone.

Two kings, two horses

In ancient times, there were two kings whose friendship was infinite, however, their horses were like fire and water. One day both kings decided to lock them both in a small place next to a lion. At first it was wrong to be among all but the one who was going to win was going to be the lion. Then the horses realized that the only way to beat the lion was to cooperate and fight as a team, they didn’t like the idea but their lives depend of it.

Finally, the two horses managed to defeat the lion and strengthen and create a bond of friendship.

                        TEAMWORK AND HOPE BEAT ANYTHING

Things that may not pass

I went to Ireland last winter. There it was cold and it was raining
a lot. I was alone in a street on Dublin, at the centre city. I was
afraid and very cold. There wasn’t any light and all was dark. A
huge figure was coming very fast to me. I didn’t know what to
do. The huge figure was a big monster with a horrible face. I
didn’t know what to do so I closed the eyes. Then when I
opened I was laying in my bed. I was safe and it was only a
nightmare.

Pseudònim: xxjavizz

Records de matinada

Arribem al poble de matinada, els carrers buits i anem a l’estació. Fa fred, tot i ser el mes de juliol. Els carrers silenciosos i amb boira. Arribats a la plaça igual de soledat. Nomes un petit bar amb una llum tènue. Som-hi! Ens podrem escalfar. Però hi haurà algú a aquesta hora?. Entrem. I quina gran sorpresa!! Està ple de gent, com extasiada, mirant un petit televisor del mur. Hi ha boira de fum i un xivarri de multitud concentrada impensable a aquella hora. Deu ser- hi tot el poble. Just llavors és el moment que es veu una imatge granulada i difosa. Un astronauta baixa una fina escala metàl·lica a un terreny pedregós i sorrenc deixant-hi una petjada de bota grossa amb unes ratlles amples. En aquells moments, l’home arriba a la Lluna. Estem a 20 de juliol de 1969.

Pseudònim: RICARDI GEPETO

Junts

Quan miro enrere encara puc veure les seves cares. Dones, homes, filles i pares d’algú, avies, germans… víctimes innocents. Com fer front a aquesta plaga? Com derrotar a un enemic invisible? Van ser moltes hores, moltes guàrdies, moltes emocions però allí vam estar; al peu de cada llit donant el millor de nosaltres. Jo ho vaig veure. Aquestes mans van sostenir eixes mans, que agafaven amb força mentre uns ulls perduts cercaven uns altres dels quals volien acomiadar-se. Van ser dies molts durs, però els vam passar. La grip espanyola la van anomenar. Després va vindre “la negra” i més tard “la corona”. Totes les vam superar. Vaig poder estar sempre de la banda dels herois i de les heroïnes de bata verda i mascareta. Junts ho vam fer i junts ho tornarem a fer. Sempre.

Pseudònim: Akeon