quan em vaig despertar, em trobava una mica més llunyà de la meva casa. Por fi es feia de dia, i vaig veure un senyor gran amb avarques, unes ulleres de sol i amb roba de màniga curta. I li vaig preguntar, -què no té fred? i em va dir, -Perquè hauria de tenir fred ?, perquè és hivern, no? i em miro amb cara de incorrecta. Me preguntar -¿On vius? i li va respondre, -a Espanya, bé, Barcelona i em va dir que era impossible, que això era Austràlia. Quan em vaig acomiadar, vaig estar recorrent la platja quan em vaig topar amb animals que no havia vist en la meva vida i vaig aprendre molt d’ells, però coneixia altres animals com: el cangur, coala, etc …

Tot d’una vaig sentir una veu, era la veu de la meva mare !!!. I per fi estava en la meva habitació. Era un somni.

Pseudònim: Nasi

El sol marxa, un dia més. Es pon darrere l’horitzó del mar, on es reflexen taronjes, roses i vermells els seus raigs. Imagino que ets al meu costat, de peu sobre la sorra, agafant-me la mà. Que em mires amb aquells ulls mel, fent-me sentir de nou que sóc l’única persona del planeta. La brisa et despentina els cabells, i a cau d’orella em dius que aquest moment és etern. Prefereixo imaginar-te a acceptar que ja no hi ets, i que no tornaràs mai. Em faria massa mal. Sé que vas marxar sol perquè vas voler. Sé que necessitaves fugir de tot allò que t’havia fet tant mal. Aquell últim “t’estimo” se’m ha quedat clavat al cor per sempre, encara que no sé si ho deies de veritat, o ho deies per fer més suau la teva marxa.
Tot i axí, les ones del mar seguiran sent el nostre refugi, un indret on el temps mai haurà passat. 

Pseudònim: Katmandú

El divendres vaig anar a berenar a casa de la Lilly i el seu marit, Hans, perquè era l’aniversari de Lilly. En Hans i jo li vam fer una carta de felicitació, però no va sortir bé perquè a Hans li tremolava la mà. Com es va fer tard, em van convidar a sopar. De tornada a casa vaig veure a uns nens menjant llaminadures al carrer.

Al dia següent vaig tornar a la seva casa. Quan vaig arribar, la Lilly estava plorant perquè havien raptat al seu gat i havien deixat una nota que deia: Ho sento!. La nota estava escrita amb mala cal·ligrafia i tenia restes de llaminadures. Em vaig recordar dels nois que havia vist amb les llaminadures, però em va venir al cap que el Hans tenia mala cal·ligrafia perquè li tremolava la mà. Li vaig agafar la mà i la tenia plena de pels de gat i sucre. Ell era el culpable! 

Pseudònim: Coiot

Uns jardiners tenien l´encàrrec de cuidar d´un jardí que estava molt mal cuidat. 

Totes  les plantes estàven mig mortes i  tothom pensava que era molt difícil que 

aquest jardí tornés a ser el millor jardí de la ciutat, galardó que havía obtingut fa 

dos anys .No obstant els jardiners lluitavan i s´esforçaven diariament tot el que 

ells podien, treballaven les 24 hores del día per arreglar aquest jardí. Hi havia 

encarregats per treballar les hores que hi havia sol i els altres quan era de nit.

 Per l´altre banda les plantes s´esforçaven tot el que podien en menjar i créixer. 

Quan no tenien gana menjaven igualment perquè veien tot l´esforç dels jardiners, elles també volien lluïtar.

Tots eran uns herois: els jardiners ajudaven a plantes i les plantes en crèixer 

donaven goig als jardiners. 

Tenim un exércit de magnífics jardiners en els nostres metges i en aquest moment,  moltes plantes i flors que necessiten d´ells per sortir endavant (els malalts).

I que surti avïat el sol…

Pseudònim: The fisherman

Aquí tenim un jardí. Imagina moltes flors de tots els colors, siguin possibles o no. Aquesta és també la teva història, recorda. Imagina també tots els arbres que vulguis.  Ara imagina que venen moltes persones a viure als terrenys del jardí. Un quadre representa aquest jardí tan preciós que t’has imaginat.

Aquest quadre ha estat robat del museu d’art de la teva ciutat. Ara veiem el lladre, content per el seu èxit. Però tothom pot canviar, ho saps. El lladre  es va adonar que estava mal fet al veure com d’amoïnada estava la gent. Al final va retornar el quadre i va confessar que havia estat ell. No va rebre la condemna completa perquè estava penedit. Al final la gent es va adonar que estava en una situació complicada i va rebre ajut. Així acaba la nostra història. Recorda, tothom pot canviar i donar un gir a la seva vida.

Pseudònim: Avellana

Hi havia una vegada el poble de Berguedà, un Home molt vell, que tenia una malaltia terrible. Els doctors no podien ajudar-li de ninguna de les maneres, perquè no trobaven cap cura per aquesta malaltia. Però després de moltes investigacions van trobar una cura extremadament perillosa, la qual consistia en passar-li la malaltia a un altre persona. Tots els familiars estaven molt indecisos perquè no volien que morís, però tampoc volien morir ells. Fins que la filla petita d`aquell Home es va entregar i es va infectar, mentre que el seu pare es va desinfectar. Finalment, la nena petita va morir i va ser recordada com la salvadora del seu pare, la tots els seus familiars i de molts habitants del poble.

Pseudònim: Aquiles

Què poc ens imaginàvem l’any passat que aquesta Pasqua seria la millor de la nostra vida! Per a mi és la millor perquè veig com molta gent treballa hores i hores, com els sanitaris i els vull felicitar de bon cor. També vull felicitar aquelles persones que ho han fet possible com la gent que ha donat mascaretes, material etc… Gràcies al covid-19 hem aconseguit que la gent pensi molt més en els demés i pregar per ells. Aquesta Pasqua serà especial perquè no només estarem a casa sinó que també estarem amb Déu vivint la Setmana Santa. Si demaneu qualsevol cosa a Déu ell us ajudarà i estic segur que ens ajudarà a lluitar i a seguir endavant. Recordeu: aquesta Pasqua serà la millor. I quan s´acabi tot ho celebrarem perquè el coronavirus ens ha unit més.

Pseudònim: Lote200

Aquesta es la historia d’un noi que es deia Tobias però tothom li deia Toby era un noi de 11 anys amb una malaltia mental vivia amb la seva mare a un poble on tothom li tenia estima, era molt bona persona feia que els demés no passessin gana, set i es procurava de que tothom rebés sempre l’amor que es mereixia de tothom, però un estrany dia un nou policia va arribar a comissaria i en un mal entès li va arrestar perquè en Toby estava regalant tots els seus regles de nadal i el policia el va mal interpretar i el va portar a comissaria.

Quan els altres policies es van adonar de que el noi nou policia en Miquel havia tancat en Toby van anar corrents a treure-ho d’allà. Just quan els agents el acompanyaven a casa els van trocar dient-los que la mare d’en Toby li havien detectat un càncer. En Toby es va enfadar molt i quan va arribar a veure a la seva mare ella li va dir que tot s’arreglaria si ell tenia fe i resava per ella, li va dir “Si tens fe no hi ha problema que no puguis arreglar”. I sí, finalment la mare es va curar del càncer, i li va dir a tothom que s’avia curat gracies a les pregaries del seu fill, l’heroi Tobias.

Pseudònim: Luispa

A mi em semblava un dia normal. Despertar-se a les set del matí, anar en ferrocarril al col·legi, tot normal. Rebuda, dues classes, descans, dues classes, dinar, dues classes. Tot era sempre així. No dic que no m’agradi anar a l’escola, però em cansava que tot fos sempre igual. Després de menjar, jugar al futbol amb els meus amics. Això no em cansava pas. I, si era dimecres o divendres, entrenament de futbol, que significa una tarda de diversió des que sortia del col·legi. Aquell dia en concret era divendres, per tant tindria berenar al club on vaig a fer futbol, un berenar sucós. A més a més, el divendres es l’únic dia de la setmana que no faig deures. Ara, però, m’adono lo especial que era, i només puc somiar que ho faré quan acabi aquest confinament.

Pseudònim: BP1

Aquesta història està succeint a moltíssimes famílies de Catalunya, però avui explicarem la del noi aburrit.

Aquest era un noi molt alegre, sempre jugava amb els seus amics, fins que va 

arribar el virus i ens vam tenir que confinar, a la seva casa tenia jocs de taula, una tele, videojocs… Però com a tots ens passa, es va aburrir, ell sempre deia que volia que tanquessin els col·legis, i ara que estaven tancats, no estava content, el contrari, estava trist. Amb el seu pare, va inventar un joc, un campeonat de carreres de caniques, no hi havia normes, es podia utilitzar tot el que tinguessis a mà per fer el circuit.

Amb aquest joc s’ho va passar més bé al confinament.

Pseudònim: Itnas