Aquesta és la llista dels convidats a la festa que faré quan haguem vençut: el DJ Confinament del primer, la Manuela que va complir 82 anys, el Robert que va vèncer el Coronavirus, els veïns més petits que han aguantat amb força, la Julie que ho ha viscut fora del seu país; en Joan, el mestre; en Manel que ens ha mantingut en forma, la família nombrosa del tercer (quina paciència han tingut), i l’Anna i el Martí que ens van connectar a tots sota les xarxes socials.

I sobretot, es mereixen que vinguin la Sara i la Marta. Les dues úniques veïnes que han seguit treballant fora de casa ja que una salvava vides i l’altra ens alimentava des d’un supermercat.

Quan tot això acabi, COnVIDaré a 19 veïns/es que he conegut aquests dies.

Pseudònim: Bay-o

Cada dia el mateix. Ja s’apropa. Sento com va arribant. És com un brunzit d’abelles. Primer, quasi ni es percep, però en uns instants, la seva intensitat és ensordidora. Ja hi tornem a ser. Els pels se’m estarrufen i una escalfor em va pujant per l’esquena . Cada dia el mateix, des de fa més de 15 dies. Una rutina establerta, no imposada. Un sentiment a flor de pell compartit però no anunciat. Un codi fixat sense ser programat. Ningú pregunta, ningú es qüestiona. Tothom s’hi entrega. Són uns instants plens d’emocions contingudes. Ens hi volem sentir a prop i no en sabem millor manera. Cada dia el mateix. Com una orquestra improvisada, les campanes s’hi afegeixen amb solemnitat. Arrenco a aplaudir, com cada dia. Més d’un cop se´m neguen els ulls. Avui s’ha escapat una llagrimeta.

Pseudònim: UIA

Si hem permeteu,recordem plegats la fragància de les roses,

I els plats de escudella fumegant que ens porta als dies de Nadal

Revivim cançons i el so de les veus amigues,les festes a casa i les revetlles

Passegem a trenc d’ alba quant les gotes de rosada ens fan redescobrir

les teranyines.

I el capvespre vora el mar,deixem badar els ulls a l’ horitzó.

La brissa ,l’ onatge,els peus a la sorra,el cel

EL SOL

Sense poder abraçar-vos,si us plau que les paraules facin de coixí

Marxarà poc a poc la boira ….

Brilla en tots els ulls la fortalesa i l’ esperança

Ens en sortirem

Pseudònim: El país de Punt

Aquesta tarda la discussió al club ha estat aferrissada i intensa. Ja ho som bastant d’abrandats, Però el tema ha portat cua tot i que no es més que un d’aquells temes intrascendents del que no costa parlar-ne tot i que no ens hi va res. Així dons, l’hem abordat sense reserves com si hi anessin les garrofes. Però no! Hi ha moments en la vida que cal ser actiu i perquè no? Agosarat i aventurer. Jo m’he entossudit que ho podia fer i l’Andrew Stuart ho ha refusat i ha fet l’aposta. I els molts imprevistos, i el mon real?, els fets, la gent, el temps i toT allò que passa quan menys t’ho esperes. Així es que hem tancat l’aposta i ara mateix surto cap a Calais avui 2 d’octubre i d’aquí a vuitanta dies he d’haver donat la volta al mon i tornar a ser aquí guanyador. Com em dic Phileas Fogg.

Pseudònim RICARDI GEPETO

AQUELLA OLOR… s’endinsà pel meu nas de forma fugaç, esquivant tot temptacle disposat a atrapar-la, reduir-la i expulsar-la. Amb enginy i determinació burlà cada cèl.lula detectora d’agents extranys, cada trampa estratègica per foragitar éssers bàrbars. Sense mapes ni xerpes coneixedors del terreny arribà al punt exacte del còrtex i, en un instant màgic aquelles papallones tornaren a voleiar, boges, pel meu estómac.

Pseudònim: sidru

Avui es podria dir que fa un bon dia. Fa sol, certa calor, un dia perfecte per prendre el sol i llegir.
(No puc estar amb ella)
Poder faré una mica de feina de la universitat, que se m’està acumulant.
(No puc estar amb ella)
Hauria de fer una mica d’esport, que cada vegada en faig menys i em fa mal l’esquena.
(No puc estar amb ella)
No em concentro, potser hauria de dibuixar una estona.
(No puc estar amb ella)
Però en aquest dia assolellat en el que puc llegir, en el que podria fer feina de la universitat, algo d’esport o dibuixar; la meva germana està sola havent mort un familiar seu molt proper.
I no puc estar amb ella.

Pseudònim: Mulan

Dos dies abans li havien canviat la clínica i el metge, almenys, ara no pariria sola. En Marc, el seu estimat, seria amb ella. A les deu de la nit, l’Ona va decidir venir al món…la Joana anava de part! En arribar a la clínica, la vida li va posar persones immenses en el seu camí. Va rebre la tendresa dels gestos i mirades de l’equip sanitari. Va escoltar el to de les seves veus, va poder imaginar el seus somriures i sentir la intenció dels seus cors. En dues hores li va donar la benvinguda a la seva filla. L’Ona no es va rendir, va aixecar la bandera blanca amb la innocència d’un nadó i va permetre que l’abriguéssim amb la nostra mirada de prop, i de lluny també. Va ser una molt bona notícia entre totes les que rebem a diari des de casa, sense sortir al carrer. A les dotze hores d’haver nascut, va arribar a casa seva. L’Ona havia estat el sol que tanta falta ens feia en aquests moments.

Pseudònim: Adalie Safort

Quan miro enrere encara puc veure les seves cares. Dones, homes, filles i pares d’algú, avies, germans… víctimes innocents. Com fer front a aquesta plaga? Com derrotar a un enemic invisible? Van ser moltes hores, moltes guàrdies, moltes emocions però allí vam estar; al peu de cada llit donant el millor de nosaltres. Jo ho vaig veure. Aquestes mans van sostenir eixes mans, que agafaven amb força mentre uns ulls perduts cercaven uns altres dels quals volien acomiadar-se. Van ser dies molts durs, però els vam passar. La grip espanyola la van anomenar. Després va vindre “la negra” i més tard “la corona”. Totes les vam superar. Vaig poder estar sempre de la banda dels herois i de les heroïnes de bata verda i mascareta. Junts ho vam fer i junts ho tornarem a fer. Sempre.

Pseudònim: Akeon