Fa molt de temps hi havia un castell en una ciutat. Dintre del castell hi havia una presó amb un drac empresonat. Diu la llegenda que aquell mateix drac havia atacat la ciutat fa 100 anys. Uns valents van anar al seu cau quan estava dormint, però de sobte es va despertar i va poder defensar-se. Van haver de fugir. Això s’intentava tots els anys però no podien agafar-lo. Un dia van poder atrapar-lo quan estava dormint. Aquesta és la llegenda però hi havia una persona que no la creia. Llavors va anar a parlar amb el drac i li va dir que només havia defensat a la ciutat. Això s’ho va dir a l’alcalde i el drac va ser alliberat.

Pseudònim: SANCHONESA

En Marc era un noi educat i que mai no faltava al respecte. No obstant, no estudiava gaire (encara que s’esforçava per millorar), ja que tenia molt clar allò que esdevindria quan fos gran: futbolista. L’únic problema era que els seus pares no li deixaven jugar: pensaven que arribaria més lluny estudiant alguna carrera de prestigi. Al pati els seus amics no volien jugar amb ell perquè no oloraven la pilota. Fins i tot n’hi ha qui diu que el veié regatejant amb els ulls tapats! Encara que molts clubs li oferiren l’oportunitat de jugar amb el seu primer equip, els pares no li ho permetien. Al cap i a la fi, rebé una carta de l’Espanyol i, com que els seus pares copsaren que no menjava des que aquella carta el sorprengué aquell bon dia, el deixaren complir allò que tant anhelava. Tot just es disposava a entrar al camp va obrir els ulls: allò era un somni.

Pseudònim: Pitufinho

Estava perdut en un bosc i no coneixia el camí a casa. Per una senda hi havia una llunyana llum, i com era l’únic camí, vaig anar per aquest.

Havia caminat uns minuts i la llum estava molt a prop però de sobte el arbres van començar a doblegar-se i van tancar el meu camí. Es va obrir un camí a la meva dreta i vaig començar a caminar per aquell camí. Després d’uns minuts va aparèixer una llunyana llum que s’apropava ràpidament, vaig apropar-me als arbres i em vaig ocultar a un forat a sota de les arrels. Van aparèixer uns peus i una espassa plena de sang i els meus pulmons es van aturar.

L’home em va agafar per la samarreta i de sobte la meva mare va picar a la porta i vaig obrir els meus ulls.

Pseudònim: NPP14

Sempre he sentit un profund respecte pels felins. La seva mirada esmolada sovint em resulta amenaçant. Però aquesta vegada els seus ulls tristos van inspirar-me compassió. Ronronejà suaument i es gratà el llom contra el tronc nuós de la vella morera. L’olor de les serradures ho aromatitzava tot. Després de quasi un segle em resultava insuportable la lúgubre presència d’aquells troncs com rodanxes.

Les llàgrimes estaven més que justificades davant el  buit que de sobte tot ho havia envaït. Jo també vaig plorar. Però la vida segueix i amb decisió vaig alçar el vol cap a Collserola. Allà vaig trobar de nou un racó espès en el qual niar.

Pseudònim: Oreneta

Era al matí; vaig anar a esmorzar,quan vaig veure la meva mare, amb un Ganivet a la mà. Inicialment, vaig pensar que l’utilitzaria per tallar un aliment, però de sobte, se’m va apropar amb cara que em volia matar. Em vaig tancar a la meva habitació i vaig trucar a la policía. Van arribar en poc temps i,es van dur la meva mare a comissaria. Després de dur-se-la, vaig anar a la seva habitació per mirar si s’havia drogat quan, de cop i volta, em vaig despertar. Tot això va ser un somni però, no vaig tornar a mirar a la meva mare de la mateixa manera que abans.

Pseudònim: Galin

Encara me´n recordo: jo estava a la cuina menjant sol. Des que havia mort la meva mare ja feia gairebé un any .M’havia acostumat a passar llargues estones sol mentre el meu pare s’emborratxava . Era la primera nit de Nadal que passava sol fa un any a aquestes hores estàvem els tres obrint els regals . El pare estava tardant molt . Sobtadament el telèfon va sonar . Quan el vaig agafar un senyor molt estrany em va preguntar  si el Johnny Liften era el meu pare i jo li vaig dir que si . Em va explicar molt educadament que uns senyors em vindrien a recollir i que tingues la meva maleta preparada i va penjar. Jo en aquell moment vaig saber que el meu pare havia mort , després em vaig assabentar que havia mort en un accident de cotxe. I  abans de passar tota la meva infància a un orfenat vaig decidir fugir . Fugir per sempre.

Pseudònim: Jofre

Els éssers humans som una espècie que ens diferenciem amb altres espècies per ser éssers pluridimensionals. No som únicament un físic, no només  som allò que es veu a simple vista, som éssers espirituals que busquem amb els nostres actes un estil de vida basat en l’amor als demés, en el respecte, en la sabiduría, la justícia i en altres molts valors.

No tan sols som una raça, no som només fisiologia i biologia, no només hem de néixer, créixer, reproduir-nos i morir. La vida és un conjunt de valors espirituals i raonaments d’ordre lògic que ens diferencia de les altres espècies.

Allò que es converteix en essencial per a què els homes arribin a la seva plenitud, és allò que és invisible als nostres ulls. La felicitat, l’amor, la pau interior, la caritat, la humilitat , és tot allò que no es veu i és esencial per l’home.

Pseudònim: SURFER24

Un noi intel·ligent, que es deia Joan, estava tranquil·lament a l’escola quan, el director de l’escola, va cridar pels altaveus el seu millor amic, el Manel. Aquest va anar corrent al despatx del director, i va tornar molt trist. Li va dir al Joan ràpidament que estava expulsat, per, suposadament, haber robat exàmens al director, i que aquesta tarda estava castigat a l’escola fins les sis de la tarda. En Joan el va esperar asegut al pati. Aleshores, com que estava asegut al costat de la finestra que donava al despatx del director, va sentir un soroll a dins del despatx i va mirar-hi a dins. El que va veure li va asombrar, perquè estava el seu professor revisant els calaixos.  Ràpidament va anar-se’n aveure el director, que era amb el Manel i va explicar-ho tot, per salvar en Manel del seu càstig, que era injust.

Pseudònim: Ànec

Viladrau és un poble petit i acollidor. La gent és simpàtica i amb un caràcter molt peculiar. Viladrau també és conegut com el poble de les bruixes i vandolers.

La història més famosa es la del vandoler Serrallonga, Joan Sala. El seu pare morí als 6 anys després que ell neixés. Era un vandoler amb un pensament diferent als altres, robava els diners als rics i després ho donava als pobres. Era ràpid com el vent , fort com un roure , i la seva mirada et deixava de pedra. Al vandoler li agradava portar un trabuc i envainar un punyal.

A Viladrau com aquesta història hi ha moltes més, com també de les fades,les fonts màgiques , els homes llop…

Visita Viladrau i aprendràs coses que no et pots imaginar

Pseudocodi- jasa

Una vegada una guineu i un lleó van coincidir caçant esquirols. El lleó, com era molt fort i tenia molta experiència, va caçar cinc esquirols i la guineu, inexperta, només va caçar una peça. Però els animals del bosc li van felicitar perquè era el seu primer dia de caça!.

El lleó, en el seu primer dia, no va aconseguir caçar ninguna peça i va agafar enveja a la honesta guineu, per això, va decidir quitar-li la peça a la guineu per la nit.

Quan va arribar el moment ,va anar a la casa de la guineu però la guineu, va veure al lleó, quan es desposava a agafar la peça. La guineu va donar la alarma i tot el poble va anar a agafar a la bèstia envejosa i d’acord amb les lleis del poble, li van condemnar a la presó i es va quedar sense les seves apetitoses peces.

Ensenyament: no siguis envejós i orgullós o acabaràs a la presó!

Pseudònim: Incalectr