Sempre he sentit un profund respecte pels felins. La seva mirada esmolada sovint em resulta amenaçant. Però aquesta vegada els seus ulls tristos van inspirar-me compassió. Ronronejà suaument i es gratà el llom contra el tronc nuós de la vella morera. L’olor de les serradures ho aromatitzava tot. Després de quasi un segle em resultava insuportable la lúgubre presència d’aquells troncs com rodanxes.
Les llàgrimes estaven més que justificades davant el buit que de sobte tot ho havia envaït. Jo també vaig plorar. Però la vida segueix i amb decisió vaig alçar el vol cap a Collserola. Allà vaig trobar de nou un racó espès en el qual niar.
Pseudònim: Oreneta