I havia una vegada uns homes que se avorrien i van decidir fer una carrera de porquets. I es feien de tal manera que es posava una cadira de muntar , una canya de pescar i en lloc de un cuc es posava una pastanaga, funcionava de tal manera que els homes es posaven a dalt del porquet i amb la canya se la posaven davant de la cara i aquests es dirigien a on es trobes la pastanaga. Aquesta carrera es va fer famosa per tot el mon,i cada dissabte es feia una. Una de les carrers que es va fer al 2009,en la que compatien els millors porquets amb els seus domadors i tenien que fer 10 voltes. No va quedar ni una cadira lliure, el públic estava emocionant amb la final. La carrera va començar i va termina quaranta minuts mes tard del que havia començat la carrera. El primer va se el Pol ,el segon en Miguel i el tercer en Jaume.

Pseudònim: Luis de Sweemer

Hi havia una vegada una familia de sis germans tots ells molt units. Un dia ells, els sis germans, van anar per un bosc molt dens i tenebrós. Anaven a buscar fruites, ells es van separar per buscar: pomes, plàtans… però llavorns tots es van perdre. Els més petits estaven molt asustats,però ells sabien que tenien que fer així van cridar tots a l’hora: “ ROBERT!”. Llavorns no hi havia passat més d’un minut cuan va sorgir una ombra gegant i davant dels petits va aparèixer un ocell gegant amb unes ales de cinc metres de llargada amb unes plumes marrons en resum era una àliga gegant. Cuan va veure als dos nens els va agafar amb les urpes i així va fer amb tots els germans i els va portar amb el seu pare i la seva mare i van viure feliços per sempre.

Pseudònim: El caballero blanco

Hi va haver vegada un home molt major, va morir de forma natural. Quan va morir es encontrà en un lloc ,es trobà tot sol, era fosc i notava un gran pes al pit. Va passar hi molt temps fins que va una dona. Era molt vell i no la veure mai quan era encara viu, però al poc temps va desaparèixer.

En aquell moment sabé que ell , en vida, va fer una cosa dolenta. Va recordar que , quan era viu, un home li va parlar d´un altre lloc després de la mort, ell no va pensar que era cert, en veritat creia que era un ximpleria però com era un amic no li va voler dir res. Li va dir que el que moria de manera natural però no hi era creient s´ha anava al Limbo . On esperaven a ser jutjats

Un per un, el que havia fet més mal esperava més que el que no havia fet re mal i no creia o el que complia amb la seva religió.

Pseudònim: Micecraft

Hi havia una vegada un ocell que estava volant pel cel tranquil·lament. De sobte es va xocar contra un arbre i es va quedar inconscient a terra. Després va venir una granota saltant de bot en bot fins que va veure a l’ocell a terra. La granota li va portar a la seva cova amb l’esquena. Quan l’ocell es va despertar,la granota li va curar el braç,li va donar menjar, li va donar aigua….etc.L’ ocell va estar encantat per tot lo que li havia fet i li volia agraïr amb coses que a la granota li agradessin. La granota va acceptar amb molta alegria aquella amabilitat de l’ocell i va demanar si podia montar-se damunt de l’ocell va estar encantat i es van anar a donar una volta pel cel. La granota va estar impresionada amb lo que havia vist i va estar molt contenta.L’ ocell li va donar les gràcies per tot i se’ n va anar molt feliç i alegre.

Pseudònim: Messi 54

Hola, em dic Mathew, soc una fulla d’una figuera. Des de molt petit la meva mare em va dir que quan em fes gran tindria que abandonar l’arbre i anar volant amb el vent i anar a parar a un terreny fèrtil i on plogués amb regularitat per poder formar una altre figuera i poder tenir unes fulles molt maques i fortes.

Van passar molts anys i aquest moment va arribar i la fulla estava molt emocionada perquè el moment del que tant li havien parlat estava a punt d’arribar. Aquella mateixa nit la fulla va caure i el vent la va arrossegar fins a un lloc que era tal i com la mare li deia de petit. Quan estava a punt d’arribar una oreneta va xocar amb ella i les dos van caure a terra. Quan va obrir els ulls estava a un lloc molt bonic, amb cascades i molts arbres. Va tenir molts fills i fins i tot unes figues.

Pseudònim: Fulla

Hola amics lectors, sóc en cua llarga, un ocell de cua blava. Vaig néixer i créixer en un niu que els meus pares va fer a les branques d’un pi, aquest pi esta situat al costat del camp de futbol del col·legi Viaró, d’això en farà ara un any.

Us vull explicar com vaig decidir anar a viure a un bosc anomenat ‘’La Riera’’. Jo vivia tranquil·lament en el meu niu, esperant que el meu pare en dones de menjar. Mentre esperava vaig veure uns essers que cridaven: “… goool!” Un altre dia, mentre dormia em van tornar a despertar els crits de:“…goool!,gool!,gol!”Els meus germans i jo piuàvem: “aquí no hi ha qui dormi!”

Quan vaig aprendre a volar vaig investigar a veure que trobava, perquè estava fart dels crits. Mira per on, vaig trobar un bosc que els ‘’essers‘’ anomenaven, ‘’La Riera’’ allà no hi havien: “gols!…” Que mai he sabut que volien dir. Tu ho saps?

Pseudònim: Rooney

A un cop de veu  es van obrir les portes,al rey, no l’hi agradava aquella visita,no perque fosi  inesperada,que ho era,sinó per qui visitava.No era un home peró de mal cor,ni tampoc un home de mala fama,sol que a ningú l’hi agradava el seu aspecte,que no era el millor.

Quan va entrar en preséncia del rei,aquest el va mirar llargament,la seva cara es va arrugar i els seus ulls es van profuntizar,l’home va donar uns passos i també li va mirar.

-Tu que vols?,Qui ets?-va dir el rei una mica malhumorat.

-Qui soc? Tu em coneixes,si saps el meu nom,peró ja no t’interessa qui soc.

-Et coneixo dius? No esperaba visita  avui i menys d’algú com tu,fa ja temps que es parla de tu,ningú sap qui ets, ni on viues,ni  jo se de que et conec.

-Pot ser  soc algú que tu vulgis coneixer-i el rei va reir.

Pseudònim: Willyrex

Hi havia una vegada un noi que llega mol, tos les deis a totems hores. Fins que un día es va imaginar que era un pirata valent, perquè hacia acabar de llegar el compre “El pirata valent”. Dons  que el seu pare li regalaba libres de nens que es portaven bé perquè sinò…Dons que el pare va intentar de tot pero no servia de res.El noi llega libres de aventures, así que el noi es va convertir en un aventuré fins que quant va complir 45 anys i va morir per fe una aventura imposible…Consistia en anar a una jungla amb animals salvatges durant tot l’any, va pasar l’any i no se’n van encontra res, demoment…El pare estava tan preocupat que va trucar a la policia i de tot peò res.Però uns 5 anys desprès va encontra una camiseta d’ell en una jungla no saven si es casualitat o bè, esta ahì.