Plaer efímer

Estava impacient per fer gaudir a qui pagués per mi. Des del meu aparador no entenia perquè ningú no em triava. Jo seguia imaginant la humitat d’una llengua entre el meu cos i l’escalfor d’una boca que em fongués de plaer. Gaudia lliscant-me entre les comissures dels llavis i que els dits del client em portessin a l’infinit. Passaven les hores i el fred em mantenia alerta. El meu cap no deixava de pensar que el dia d’avui seria com els altres. Alguna cosa va canviar i per fi algú va voler provar el gelat de papaia.

 

Pseudònim: Herodot

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *