-Guaita! Com corre aquest nano, eh?

-No en parlis, aquest impossible guanyar-li.

-Apa, i mira aquell altre sembla un Ferrari!

-I tant, sembla una bala. I nosaltres aquí veient passar a tants i sense moure’ns!

-Si, a vegades em fa una ràbia. Espero que aquesta situació canvi algun dia.

-Però si som nosaltres els que ens canviem tota l’estona .Mira, just ara ho hem de fer.

-Això, ho diràs per tu. Jo ja m’he canviat!

-D’acord, però la pròxima ho fas tu, eh? I dóna’t la volta, que no vull que em miris.

-Què potser et poses vermell?

-Calla’t. Mira, que li diré al policia, i et posarà una multa, per semàfor poca-solta!

                                                                      Pseudònim:

                                                                      Sẽma Phorós

Es va despertar, li feia mal el cap, i va veure que estava amb un cotxe, l’havien  segrestat. Ella no recordava res, però va veure que s’aturava el cotxe, estava en un port, va baixar un home del cotxe, i allà havia un altre home, van començar a parlar, no s’havia que fer. Va pensar que tenia que fer, abans de que els dos homes tornessin al cotxe. Portava un mòbil al pantaló, va trucar a la policia sense que els dos homes s’enterressin. Li va dir que estava en un port, que l’havien segrestat. Els homes van tornar al cotxe però ella va amagar el telèfon, la policia hi ha estava en camí. Aquells home la van fer sortir del cotxe, era un contraban de dones. Però gracies a que la policia em va agafar la localització del meu mòbil, va arribar en aquell moment. Els homes van començar a corre, però els van atrapar.

Pseudònim: Specialized

Navegant pel Triangle de les Bermudes, per fi havia trobat un senyal Wi-Fi, va aprofitar que estava sol a l’oceà per “hackejar” i descarregar-se una nova pel·lícula que havia sortit fa poc en cinemes; però, tan aviat clicar el botó de descàrrega, una gran onada va cobrir el iot en què viatjava i, quan es va dispersar l’aigua, va descobrir que una de les seves cames s’havia convertit en una pota de pal, que en la seva espatlla portava un bonic lloro verd i que el seu iot s’havia transformat en un vaixell pirata.

Pseudònim: hugocalvomas

Vaig aixecar la vista i tothom corria amunt i avall, cridant. Jo no podia fer res, estava immòbil, no em podia moure. Vaig intentar alçar la veu, ningú no em escoltava, vaig sentir-me invisible. Jo, que sempre els havia escoltat! De sobvte l’aigua va tocar la sola de les meves sabates, ningú se’n va adonar que jo era allí, quiet, esperant la seva ajuda. L’aigua ja m’arribava a la cintura i casi ofegat, vaig decidir tancar els ulls i esperar, en silenci, a que el mal somni acabés. Llavors la meva mare em va despertar. –Bon dia Pere!

PSEUDÒNIM: PERE

Tinc el full davant meu, reposant sobre la taula, blanc, buit de vida.
Em col•loque a la cadira del meu escriptori, i inhale la fragor de menta que ara omple la meua habitació. Busque el meu llapis, d’entre molts, el que em ve de gust aquesta tarde . Agafe la goma del estoig i la pose al costat del full, preparat per a esborrar. Però avui no se que posar. No en tinc ni idea. No em ve al cap. Tanque els ulls. I de sobte… el cap se m’omple de l’escena que acabe de viure fa unes hores. Si, escriuré sobre això. Vull que aquest moment es quedi congelat per sempre.
I començe. He de trobar les paraules adequades, que m’ixen a borbollons. Però no, es igual. Ho escriuré tot, és igual si queda bé o no.

Ja està. He acabat. Ja te tinc congelada per sempre.

PSEUDÒNIM: BD48

La fusta ja estava mullada des de la tarda, els mariners estaven acostumats a treballar sota la pluja.Però,ninguna tempesta ni els anys d´experiència els havien pogut preparar per aquella nit.Ja estavem a prop del port després d´un dia en el que la major tempesta que he vist va assotar la costa catalana de barcelona però,no podiem atracar al port ni podia arribar ajuda per transportar-nos en embarcacions petites per ajudar-nos a deixar el vaixell.Era una nit en la que ningú feia res més que reparar l´embarcació i ressar,quan vam veure la llum,amb la qual tots vam lamentar més tard haver nascut.

Pseudònim: Kzör.

Portava ja vàries hores escalant, s’havien acabat les provisions. Tot semblava que el meu destí era morir a mans de la naturalesa. Qualsevol altre es rendiria però jo no. Centímetre a centímetre anava escalant fins que vaig arribar al cim. Per primera vegada una formiga havia escalat la taula!

Pseudònim: Joset