Era de nit, anava cap a casa pensant en tot el que m´havia explicat el meu amic. No em vaig adonar que algú m´estava seguint. Al girar pel carrer Valldoreix un soroll em va espantar, però només era un pobre gat que buscava alguna cosa per menjar en les escombraries. Capficat un altre cop en els meus pensaments vaig continuar camí cap a casa. Anava avançant pels carrers solitaris sense adonar-me de la figura que anava darrera meu. De sobte em vaig girar i vaig veure com algú venia cap a mi ràpidament. Em vaig quedar petrificat quan hi vaig veure la meva ombra saltant sobre mi tota enfurismada. 

Pseudònim: Troncho

En Joan era robust tenia els cabells daurats i el ulls verds. Ja feia un any que en Joan treballava a les mines del poble per mantenir la família.

-Joan- va dir la Tanith (la dona d’en Joan)  –el menjar és a la teva bossa.

-Moltes gràcies, vaig a treballar- va donar un petó a la seva dona i va marxar cap a la mina.

En Tesseract  (el company d’en Joan) i en Joan van agafar l’ascensor i van baixar al pis menys nou. Quan ja portaven cinc hores treballant en Joan va veure como la biga de darrere d’en Tesseract es trencava. Una pedra en va caure al costat d’en Tesseract i ell i en Joan van sortir corren cap a la sortida. Un altre pedra va caure al peu d’en Tesseract, En Joan li va treure ràpid però les pedres ja estaven molt a prop. Van començar a córrer un altre vegada. Tesseract ja estava a dins l’ascensor quan una paret de roques va tancar la entrada esclafant en Joan. En Joan li havia salvat.

FI

Pseudònim: Antonio_Machado_sobrevalorado_Aitor Tilla

Ahir just quan vaig acabar de pagar tot el menjar que vaig comprar pel dinar familiar que teníem, darrera meu hi havia una senyora d’edat avançada a qui vaig ajudar a ficar tot el que ella comprava a la cinta per pagar-ho, quan de sobte algú per darrera em va empentar ; al girar-me vaig veure que tot el que vaig comprar havia desaparegut i vaig sortir més ràpid que un llamp a fora per intentar enxampar algú amb el que jo havia comprat.

Al tornar a entrar al supermercat desprès de no haver vist res, la senyora gran a qui jo havia ajudat feia uns instants havia desaparegut; va ser doncs quan em vaig adonar  de que estaven conxorxats.

Pseudònim: John Rahm

Havia acabat la seva jornada laboral sense estar-ne satisfet. Se li havia escapat un bon client, un dels millors de tota la seva carrera: Leo Baptistao . Segurament no havia tingut prou arguments per convenci´l, perquè els seus pensaments estaven a un altre lloc: al paradís. Va agafar el cotxe cap a casa encara molt deprimit, i amb un impuls molt enèrgic ple de ràbia va accelerar massa i va tindre un greu accident.

Finalment, ja al Paradís celestial va trobar la part positiva de l’accident: que ja no hauria d´angoixar-se més per aquell treball que li havia robat la vida, però que l´havia guiat fins al seu somni…

                                                                                                                                                                                                                                       PSEUDÒNIM: SGOTOR21     

El meu germà Jaume estava a l’hospital d’urgències molt malalt. Els metges deien que era una malaltia molt estranya i tindrien que fer-li unes proves. Abans de les onze sortí el metge i palrà amb els pares a soles cosa que m’inquietà. Els pares van començar a plorar, vaig anar corrent a preguntar-li al meu pare què estaba passant i els pares em van abraçar, hem van dir que el Jaume s’estaba morint i varem entrar a l´habitació i dessobte…RING RING, sonà el despertador i era tot un somni. Hem vaig aixecar corrents i vaig anar a abraçar al Jaume.

Pseudònim: Jaume

Estic fart, sempre la mateixa historia! Ja no suporto la pastanaga, sempre dient que ella és més important que jo només perquè el seu preu és més alt que el meu i perquè ella ocupa una posició més avançada que la meva a la nevera. Aquesta seria la última vegada que es rigués. Vaig apropar-me amb intenció de empènyer-la, ella es va espantar, però ja era massa tard, vaig agafar impuls però vaig ensopegar i vaig caure des del pis més alt explotant i la pastanaga es va riure de mi per sempre més.

Pseudònim: Antoni Narciser

Estava el meu pare esperant al rebedor de casa esperant que entres per la porta per que pugues veure al que havia estat treballant durant un llarg període de temps .Em vaig apropar i li vaig donar el sobre ,en aquell  moment em va dir si em podia asseure ,una vegada assegut em va donar una gran curiositat en que podia estar pensant. I al cap de dos minuts va aixecar el cap i amb va dir  que havia millorat una mica del darrer trimestre però que tampoc havia aspirat al que amb vaig proposar  , llavors es va aixecar i amb va donar un peto a la galta i  em va dir que segueixi per aquell camí.

Com m’agrada viatjar amb tren! Pujo, m’assec ,agafo el llibre que sempre porto  a la bossa i començo a llegir.  Però malauradament no  sóc capaç de llegir-ne  més de tres planes seguides i això que ho intento ,no em feu dir ni com ni per què ,és distreure’m un moment mirant per la finestra i  zas! el meu cap comença a barrinar … La història que llegia  s’esvaeix i els meus pensaments comencen a aflorar. Són trenta minuts que donen per molt, per fer bons propòsits, per organitzar la resta del dia, per pensar en què faré el cap de setmana, fins i tot tinc temps de somiar, de somiar  en  aquells països que m’agradaria visitar,  de somiar en quin tipus em convertiré, en quant bé faré…Bip,bip,bip Propera estació Sant Cugat.

Torno a la realitat, torno a tocar de peus a terra, he de baixar.

El somiatruites

La nit ja estava força avançada, segurament les 2 de la matinada. Jo estava amb l’Èric, acabàvem de sortir del metge. L’hi havien dit que es prengués un ibuprofè degut a l’intens dolor que patia a la cama. La caiguda havia sigut gairebé mortal, però per sort, el cop l’havia rebut a l’extremitat ja mencionada deixant-lo “tocat” d’aquesta part. El doctor ja havia comentat que no havia sigut res, només el susto inicial i que en unes setmanes ja estaria recuperat per tornar a la pista.

– Quina ràbia xato, em perdré el campionat nacional d’esquí només per aquesta tonteria -va protestar enèrgicament l’Eric-.

-Una tonteria amb la que si haguessin sigut 50 centímetres més amunt, t’haguera deixat sec -vaig aclarir jo corregint-lo.

Estàvem ja arribant a l’alçada del semàfor, disposats a travessar, quan un cotxe, prenent malament un revolt, ens va caure al damunt.

Em vaig despertar al cap de mitja hora, no sentía el braç esquerre. El conductor i el meu amic havien mort. Patia forts dolors al cap, però vaig tenir temps de trucar pel mòbil. Si no hagués sigut per ell no hauria sortit viu.

El periodista.