Semblaven quasi les sis de la tarde i jo era en mitg d’un bosc, sense poder orientarme be i sense poder recordar com havia arribat fins aquest.

La meva bici era al terre i notava un mal al cap que em possava nervios. Vaig veure la marca que la bici havia deixat en el fang, seguint la linea amb els ulls fins que s’acabava en una mena de tronc a mitxa alçada, aguantat entre dos arbres,  supossant que aquest era el motiu per el que m’havia caigut de la bici i tot seguit m’havia donat el cop al cap. Al moment vaig recordar la causa per la que fugia a tota presa entre els arbres del bosc i en un obrir i tancar de ulls ja estava sobre la bici fugint a tota presa amb les taronges de la senyora Federica.

 Pseudònim: Gat groc

Un bon matí de divendres, em vaig  animar perquè era l’últim dia, tot estava planejat anava a ser un dia perfecte. Quan vaig arribar al col·legi em vaig adonar que m’havia oblidat la brossa d’esport, així que em van posar un zero. A l’hora de menjar com que era diabètic no em van posar ni pizza ni dònut, però si un bon plat de verdura y una poma… Després d’un dia molt dur en el qual també em vaig descuidar el berenar, em tocava la millor part. Entrenament de hockey. Alleugerat després de mirar que no m’havia oblidat res, em vaig posar tot i vaig començar. No vaig durar més de cinc minuts sense una bola als dents, i amb sang per tot arreu vaig pensar: lo bo es que demà no podrà ser pitjor

Pseudònim: HOCKEYPLAYER2.0

Una antiga civilització deia que el món s’acabaria a causa d’un immens ocell blau, que a poc a poc esclavitzaria a tot el món fent-los predicar curtes frases. Començant pels més joves, els obligaria a repetir les frases dels seus companys amb l’únic propòsit d’escampar-les, a poc a poc aquesta missió serien l’única raó per viure de tot el món.

Si us plau, no caigueu esclaus de Twitter

Pseudònim: Animal

Volaba pel damunt de la ciutat. Feia cinc anys ningú el veia passar, però ara els fora de llei podien observar com “el francotirador” apuntava  al seu front i deixava sortir el projectil per anar a incrustarse entre els ulls.

Els refugiats de Siria arribaven de mil en mil a la ciutat. Les mafies s’aprofitaven d’a questes persones sense sostre i l’única autoritat en la ciutat sóc jo. Amb la meva speeder volo com un cavaller que va a salvar als necessitats.

Pseudònim: Rodrigo Díaz de Vivar

Eren les nou del matí. Faltaven cinc minuts perquè comencès la final de la lliga de bàsket,en el qual l’equip viaró i jugava.Ens hi jugavem el campionat  en un sol partit . No podiem fer cap error! L’entrenador em va dir que els dos primers quarts estaria a la banqueta.Durant aquesta mitja hora estava molt nerviós.Quan l’entrenador  em vadir que un company i jo entrèssim tots dos ja estavem psicologiacament preparats.El tercer quart ens va ordenar que anèssim a la contra i que estiguèssim a la defensiva.Fins que al començar el 4 quart varem anar al contra atac fins que els ultims cinc segons vaig fer un triple i varem remuntar. Erem els campions!! Aquells cinc segons van ser com si no notés rès

pseudònim:JPraPeñ

En Pau com  cada dimarts tenia que anar al lavabo a pendre el medicament. Pero aquell dimarts va ser diferent. Al arribar a clase, no hi trobà a ningú. Desesperat, corrents per tot el colegi com un boig, va trovar una nota en la taula del director.- Et podem veure-. I seguía escribint . -No ens veus ?- . En pau enbogit i, amb una cara com si estigues endemoniat, anar al lavabo, va agafar el medicament i es va adonar  que era un medicament de violadors. En aquell moment es va desmallar i no va tornar a despertar-se mai més.

Després del fred hivern, any rere any,  esperava amb la il·lusió  d’un infant, l’arribada dels meus veïns. Per l’abril, arribaven del Senegal, amb l’esperança de tornar al seu cau, al seu niu.  Aquest any però, només trobaren pols, pedra derruïda, i unes gegantines màquines  en lloc de la seva casa acollidora…On aniràs ara estimada oreneta? On és la vila amb el teu niu fet de fang? Per què la modernitat i el progrés  s’emporta el caliu etern de la teva llar? Jo et faré un niu perquè a casa meva sempre tindràs el teu refugi.

Pseudònim:  Àngel Genís

Vaig sortir de la botiga amb el meu cuadre sota el braç, vaig trigar mitja hora en tornar a casa i vaig colgar el meu cuadre a l’entrada de la casa, era d’un rei q va gobernar Inglaterra fa uns centenars d’anys i quedaba espectacular. A mitganit em va despertar un soroll procedent de la cuina i quan vaig anar vaig veure al home del meu cuadre, em va dir venen a per tú y va desaparèixer , no vaig dormir en tota la nit. Dos setmanes després va sortir assasinat a la seva casa amb un cuadre q tenía un dibux de la mort. Nunca es va resoldre el cas, l’única pista era un cuadre d’un rei d’Englaterra amb un cartell q deia “et vaig avisar i no em vas fer cas, per això estas mort”.

Porky

Podia sentir la vida que hi havia al mar i respirar la barreja de la sal marina i la sorra torrada durant tants dies a les platges de tot la costa nord. Vaig veure com el cim de la onada s´ estava apropant, vaig pujar sobre la taula que havia fabricat amb el meu pare i per fi ja estava surfejant la onada més bonica que hi havia fet mai. La sensació de volar sobre la aigua i sentir tot el teu cor com si formessis part de l´oceà i ser lliure del tot. Per una vegada a la meva curta vida era jo, i deixava enrere el personatge que tenia sobre mi.

Walter Palmeras