| La dona va entrar brusca i malcarada. Portava a la bossa allò essencial. La va col•locar amb l’abric a l’única butaca lliure del seu espai i va sortir sense dir ni piu, ni tan sols em va mirar. Hores després arriba el company, endormiscat però animat, al llit amb rodes i la dona atenta. Cabells llargs, blancs i arrauxats, bata oberta pel cul. Això ens agermana. Venim tots dos del quiròfan i compartirem nits de gresca: roncs, molles, tubs, agulles i provetes. Als dos dies ens acomiadem. Ella ja em mira i somriu fugaç. Ens hem cuidat l’esperit. Adéu, company, que la passis ràpida i lleu, que puguis tornar a la Vida. L’Amic de l’Enxaneta |