| Sóc a casa els pares sopant a la mateixa taula on els vaig dir que m’anava a viure amb ell. Al mateix lloc on vaig plorar quan no em van entendre. Prenent el cafè en la mateixa tassa a través de la que els vaig veure plorar a ells quan els vaig dir que marxava aquella nit. Allargo el cafè tant com puc, parlem de tot i de res. Ningú plora, però tampoc riu. La mare s’aixeca i em diu: -T’he preparat l’habitació per si et vols quedar. Flora |