UNA D’AQUELLES STORIES

El filtre de llum no havia aconseguit difuminar completament les arrugues de la cara però, almenys des d’aquell angle, destacava la palmera sobre aquell blau turquesa que causava aquell efecte tan desitjat.

Aquella captura, com la carena nevada de fa uns dies o les petjades a la sorra, era a punt de descarregar l’adrenalina instigada per l’anhel dels altres. De nou, i ben aviat, rebria tots aquells likes, equivalents a més veneració i dependència: estímul pur d’autoestima al capdavall.

Va revisar-la vàries vegades, delitant-se’n, i finalment complaguda va disposar-se a fer el lliscament digital sentenciós.

Simultàniament, com si servís d’avís l’entrebanc amb el sac de sorra utilitzat fa uns dies, va adonar-se d’un petit detall: avui era el seixanta-sisè dia que no sortia de casa.

PHYGITAL

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *