Aquell dia que vaig adonar-me que m’estaves mirant, simplement, vaig ignorar-ho. Però, des d’aquell dia, cada tarda ens trobem pel camí, i tant tu com jo, ens donem una ullada l’un a l’altra, i continuem caminant com si res. Però, jo sabia que una mirada val més que mil paraules.
Com podria tenir tants pensaments si mai ens saludem? Ens veiem cada tarda, sí, però, mai t’has apropat a mi per presentar-te, i menys creuar una paraula amb mi. Ni menys em sé el teu nom i ni tu el meu.
Un dia, un nen es va apropar a mi, i em va donar una capsa, i se’n va anar corrent. Però, jo et vaig veure des de lluny, i em vas somriure.
Lyn