Tothom recorda que Sant Jordi va salvar moltes vides però, sense voler-ho, també va enfonsar la meva. De ben segur coneixeu la llegenda: el drac, la sang, el roser… El que no s’explica és el silenci que va deixar darrere seu: la princesa n’havia quedat totalment enamorada, i quan tots pensaven que es casarien, ell va marxar. La vila va quedar sumida en una depressió generalitzada. La princesa passava les hores tancada als jardins que es van construir al voltant del roser, convertit en una relíquia o un fetitxe. Aleshores vaig arribar jo i vaig voler casar-me amb ella. Només va posar una condició: hauria de cuidar personalment el seu jardí. I clar, vaig acceptar. I va ser així com la gent va posar-me el sobrenom de ‘el jardiner de Sant Jordi’, i la meva vida va ser només l’ombra d’un heroi fugit.
Deus Ex