Asseguda a la terrassa del bar, sota un sol que emmandreix, somio escriure un relat que sigui com el millor cafè, curt, però molt intens, del que et fa tancar els ulls per assaborir cada paraula. Però quan els obro, el cambrer atabalat ha recollit la tassa que encara fumeja amb els meus somnis.
Mar Àrtic