S’ha hagut d’aturar el món perquè el puguem entendre. Paradoxalment han emergit un grapat de sentiments contradictoris, que, lluny de crear incertesa, han donat llum a una foscor invasora. Tristesa, amb somriures a flor de llavi. Silenci i alhora una remor estranya. Confusions amb moltes esperances. Pors revestides de coratges infinits. Soledats amb una proximitat oblidada. Complicitats desconegudes. Estem descobrint veïns de sempre, ocells que ni els sabíem a prop, sons que no teníem registrats. Recordem que sabem pintar, cantar, tocar un instrument o fins i tot ballar. Llegim, pensem, cuinem i conversem. Quan el món es mostra amb la seva contundent lògica, ens trobem amb moments realment màgics. S’ha aturat el món. Ara només ens queda començar a caminar.
Pseudònim: Suricata