Va ser la pitjor experiència de la meva vida. Anàvem tota la família cap a Baqueira per a celebrar el Nadal amb els meus avis. Quan estàvem gairebé a punt d’arribar, ens vam haver d’aturar ja que la carretera estava congelada i el cotxe podia relliscar. El meu pare baixà i es dirigí cap al maleter per a agafar les cadenes. Just ens havíem parat en una recta on no hi havia baranes i, de sobte, el cotxe es va començar a moure en direcció al precipici. La mare, el meu germà petit i jo vam començar a cridar com bojos i ,instintivament, empenyíem el cotxe cap a l’altre costat. El pare, també deixant-se guiar per l’instint humà, obrí la porta ràpidament i cridà que sortíssim de seguida però, abans que ho digués, en Jaumet i jo ja hi érem fóra. La mare, en canvi, s’havia quedat bloquejada però, en l’últim moment, no se sap ni com ni perquè, el cotxe s’aturà i ningú va prendre mal.
Pseudònim: Ribot