Hi havia una vegada una escola que es deia Arcus, on estudiava un alumne cec. D’aquest noi sempre burlaven i fins i tot li feien bromes de mal gust, li robaven el menjar,…El noi cec es deia Felip, i ell tenia un únic amic, el Pau. Ell era massa petit per la seva edat. Tenia la cara plena de cicatrius, i un nas enorme. Els altres nois es burlaven del Felip i del Pau. A Felip li emprenyaven i li deien: Mira per on vas. I es posaven a riure. I quant Pau s’apropava a algun noi començaven a corre cridant: que vine el monstre. Un dia que Pau ja estava fart de que es fiquessin amb Felip, lis va dir a tots: vosaltres sou uns estafadors només us fixeu com es hom per fora, en canvi Felip no em veu i m’accepta tal i com soc, pel que soc per dins.
Pseudònim: Chus
M’agrada molt “l’amor es cec”
Que maravilla. Un buen mensaje para estos tiempos que vivimos.
Ole Jesús
Me ha gustado mucho,nos enseña que la verdad está en el interior.
Genial!
M’encanta ” l’amor és cec” perqué deixa un missatge de misericordia, de la verdadera amistat entre les personas.
Molts ànims per seguir treballan
M’agrada molt
Molt bonic! Enhorabona Chus!
Como la vida misma
Fabuloso
Precioso!!!
Ohhhhj!!!!! Belloooo!!!
Muy interesante!
Muy bonito! Enhorabuena!
Trobo que aquest breu relat ajuda a reflexionar sobre la nostra actitud davant les persones i ajuda a vence els prejudicis.
M’encanta perquè ens ajuda a reflexionar sobre el que és veritablement important i que moltes vegades no veiem!
Que maravilla
Este relato no te deja indiferente
Una obra de arte
Trobo que per ser un concurs de microrelats les faltes ortogràfiques i gramaticals són poc tolerables… Tot i que el missatge és molt bo!
Està muy bien bravo
Buenisimooooo que cierto
Es un micro relato con hondura, esa que muchas veces no tenemos los mayores.
Chus, sigue practicando estos sentimientos y encontrarás que tú eres el primer favorecido
Qué genial!!!!!
telita, com es nota que és una amiguet ehh! vergonya!!
Es la vida misma la que nos enseña a ser unos monstruos con buen aspecto, y nos burlamos de autenticos angeles poco agraciados. Que cierto es que la belleza interior es la realmente importante. Y cuanto disfruta uno en la vida cuando llega a entienderlo. Mejoremos por dentro.
No me permite votar!!
Excelente trabajo. Me encantó…
Felicidades, es una gran historia…
Buenísima historia… Es real.
molt pobre…
Aquest micro-relat, el trobo molt ineducat per estar situat a la segona posició, no trobo just que micro-relats que estiguin millor no estiguin en el TOP.
Crec que algú que estigui en segona posició hauria d’escriure sense cap falta, ja que l’ha votat tanta gent, si més no perquè se suposa que les escoles revisen els textos dels seus alumnes abans de presentar-los.
Els votants d’aquest text s’haurien de replantejar si votar a algú que escriu “lis” a certa edat i cert país ha de guanyar un concurs de relats en català per a persones adolescents-adultes.
Precioso Jesús. Lo mejor de las personas está en su interior. Bss
Molt profund i molt real, com.la vida mateixa. El món està ple de prejudicis. Cert és…..mokt ànim Chus, m’agrada molt. Una abraçada!!!
Tal i com ens ensenya aquesta història, s’ha de saber veure més enllà de les paraules….les faltes no són tan greus….
Precioso cuento Chus, sigue escribiendo.
Me ha gustado mucho porque nos habla de que la belleza está en el interior
Molt be,molt bona!
Molt maco!