Escala

Ell gira la clau dins el pany com si fos el gest d’ahir o el de demà. Ella posa amb cura els dits a dins els guants. Baixen per l’escala cadascun dins també del seu silenci. Ella reté el pas, com si no se n’adonés, com si encara no volgués allunyar-se. El trepig de les sabates rebot en l’estretor de les parets i els colpeja a tots dos esglaó per esglaó fins a l’entrada. Més enllà de la porta del carrer el món brama enfollit i els espera amb les esmolades urpes del desembre. Es gira ella i la intenció d’un bes ensopega amb el dubte. S’enreden les mirades, cauen, i se’ls esguerren els somriures. Era la darrera oportunitat d’una carícia, i surten al carrer sense saber-ho.

PSEUDÒNIM M.Capacés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *