El gronxador

A la llum del capvespre li agradava d’anar a passejar pel jardí, agafada de la mà del pare, sentint al seu costat la seva presència forta i tendra a la vegada.

Quan passaven a la vora dels tarongers li demanava que li abastés una fruita, ell estirava el braç, la collia, la hi oferia i ella la pal·ladejava calenta encara pel sol de la tarda.

Però el millor era quan arribaven al gronxador i ella s’hi asseia mentre el pare li anava donant petites empentes que feien que se sentís com volant per sobre dels arbres del jardí.sentint el vent a la cara.

“T’ensenyo de volar” – li deia tot somrient

I el vent besava la cara i els cabells de la nena fent-la sentir com un ocell cel enllà.

PSEUDÒNIM: Mafalda

 

One thought on “El gronxador

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *