by - 0 comments

LA VEU DEL SILENCI

Quantes coses han canviat, sembla que amb el pas del temps una part de nosaltres ha quedat en l’oblit.

Vivim en una societat dominada pel temps i pel soroll, tothom va d’un costat a l’altre sense adonar-se del que pasa al voltant, tots seguim un ordre, un patró. No obstant, ningún sap perquè fa el que fa, perquè viuen amb tanta pressa, tota la gent segueix instruccions i ordres regides pels diners o per un càrrec superior. Sembla que tothom está capficat en sobreviure y no tant en viure.

Hem adoptat una fòbia al silenci, la gent no vol conèixer-se, ens hem acostumat a omplir el nostre buit amb la feina, els fills, la música, els amics…Quan realment només necessitem una estona per nosaltres mateixos. El silenci ens parla en mig de tots els sorolls mundans, només hem d’aturar-nos i escoltar.

LAYARKONG

by - 0 comments

EL POBRE QUE VOLIA FER-SE RIC

Temps era temps, en un petit regne hi havia un rei molt avariciós i que tenia tot el poder. Per altra banda, en el regne hi havia també un home molt pobre però que somiava amb fer-se molt ric.

En conseqüència va córrer el rumor que aquell mateix home havia trobat la manera de fer or i, per això, la guàrdia va anar a agafar-lo i portar-lo a ulls del rei. Un cop va arribar el pobre home va haver de dir-li al rei la recepta de com fer l’or. Aquesta va ser provada i funcionava, però requeria d’un element secret que només el nostre protagonista sabia on era venut, ja que no es trobava al regne.

Finalment el rei, encegat per l’avarícia, li va fer entrega de milions perquè anés a comprar-ne tot el possible, d’aquell element. Com a resultat el nostre protagonista va marxar del regne amb els diners del rei i mai va tornar.

BLUECAPBOY

by - 0 comments

UN CAMBIO EN LA SOCIEDAD

Todo iba muy rápido; la gente, los coches, el tiempo. Llegaba tarde a la estación de tren, pero entre empujones conseguí subirme a uno.

Hacía mucho tiempo que no cogía un tren, unos sesenta años. Cuando entré todo era muy diferente, ese olor a tabaco ya no estaba, todo era silencio y lo que antes eran periódicos eran ahora móviles. Pero a pesar de eso, mi única distracción continuaba siendo el paisaje.

Me abrí paso entre la gente con el bastón y fui a sentarme. Justo en ese momento entrábamos en un túnel, entonces las caras brillaban porque en las manos reinaban los móviles. Estaban todos con la mirada fijada.

Finalmente, salimos del túnel y me quedé mirando el paisaje. Fue entonces cuando me di cuenta de que antes se iba al móvil para escapar de la realidad, pero ahora se necesita la realidad para escapar del móvil.

BLUECAPBOY

by - 0 comments

WHERE IS CLARA?

A few years ago, during the summer, I went to Menorca with my group of friends to celebrate the end of the school year.
In Menorca we did a lot of fun activities, we swam in a very nice beach, we visited an interesting museum, we took a ship and we stayed in it for one week…
On the trip with the ship a terrible thing happened… Clara, one of my best friends, disappeared. We searched for Clara over all Menorca, we went to the police to ask for some help to find her. We also went to the hospital to see if Clara was there but she wasn’t. We couldn’t find her in Menorca so we returned to Sant Cugat very sad with the loss.
This happened 10 years ago and till today no one has ever seen Clara.

BLANCA PÉREZ

by - 0 comments

EMBRASSANT LA MORT

Nous nous sommes tous demandés s’il est vrai qu’il existe une sorte de vie après la mort. S’il y a quelque chose au-delà d’ici, si c’est que nous ne mourrons jamais. La peur de ne pas courir, de ne pas respirer ou de ne pas sentir traverser tous et chacun des parties de notre corps. Des milliers de sentiments qui traversent nos esprits. Quand en réalité notre existence commence à devenir moins existentielle, on n’a plus besoin de nous, on disparaît, nous sommes oubliés, on est mort.

CAUCHEMAR

by - 0 comments

I REMEMBER HER EVERY DAY

It was in 2015 when she left this World, when she left her family. Each member of the family misses her a lot. I only was seven years old when I saw her for the last time, I never imagined that she would leave us so early. I don’t remember all the things that I did with her but I will never forget the trips and all the summers that we spent together.

TREE

by - 0 comments

THE REASON FOR MY SMILE

It’s the reason for my smile, it’s my sun and my moon, it’s always there shining for me.

His warmth tames me, his hugs receive me, his smile dazzles me, and his kisses paralyze me. Innocent, sweet and kind, there is no time when I stop thinking about him.

Like a ray of light, he made me open my eyes to wake up from my nightmare.

The time I have spent with him, I keep it as a treasure and I will never forget it. His gaze is beautiful, and his heart is pure.

I wouldn’t change him for anything and when our eyes cross, it’s as if everything stops and nothing continues as before, it is something inexplicable.

I will always be by his side, never to leave him forgotten. How beautiful love is when you feel loved.

PAKO

by - 0 comments

QU’Y A-T-IL AU-DELÀ DE ?

La mer, un lieu plein de sensations et d’émotions, en plus que de secrets et de mystères. Un lieu pour penser et réfléchir, un lieu où les amours passés et présents ont une place et où les rêves naissent comme des vagues, qui viennent et vont, laissant une joie ou une larme au cœur. La maison des grands marins et des pirates qui, tout au long de l’histoire, ont navigué soit avec de grands navires, soit avec de petits canots. De la même manière, il a été le lieu par lequel de grands personnages de l’histoire ont entrepris des longs et risqués voyages pour trouver des grands trésors et découvertes. Lieu où de grands mythes et légendes ont émergé au fil du temps. Un lieu qui, malheureusement pour nous, reste aujourd’hui un mystère et dont nous avons encore beaucoup de choses à apprendre et à découvrir.

A¨YRUN SLOD

by - 0 comments

THE WARRIOR PRINCESS

The princess had pulled the rose off the ground using her bare hands and now her hand was bleeding. But it wasn’t half as painful as the wound in her heart. That one would bleed forever. Her knight had turned into her worst nightmare, slowly, gradually…until it had become unbearable.

Why had nobody warned her that the prince could beat the princess? Why was that not told of in any tales she’d heard of? Had Charming Prince ever beaten Cinderella? Had Prince Adam, despite his beasty appearance, ever hit Belle?

The princess felt she’d been cheated and led on by everyone around her. But she’d made up her mind. She would ride on her dragon around the world, and she would warn other princesses by telling a tale that needed to be told.

BY MENEKSHE

by - 0 comments

CARAMELOS

Esta historia tiene lugar en Sarriá, un pequeño barrio de Barcelona en el que se encuentra nuestro protagonista, Oscar Figo.

Este iba caminando por la calle cuando de repente ve unos caramelos y se los decide comer. Esa misma noche se empieza a encontrar mal y decide ir al médico, este le dice que no tiene nada grave, que simplemente descanse, beba agua y haga reposo.

Oscar obedece a su doctor y se va a dormir. Pero lo que le pasaba no tenía nada que ver con los caramelos.

Al final, todo ese malestar y dolor venía de un tumor cerebral sin cura alguna, el cual provocaría su muerte esa misma noche.

Oscar