EL MEU AMIC NAPOLEÓ

M’agradava ajudar l’avi Matias a la seva granja: donàvem de menjar a les gallines, munyíem les vaques… Tot i que, el que més m’agradava de la granja era el “vell Napoleó” (un porc anomenat així, per l’estima que la meva àvia Gertrudis tenia per les obres de l’escriptor George Owell), per qui havia agafat afecte.
Un dia vaig pregunta a l’avi si em podia regalar el porc pel meu aniversari: -És clar fill! – va contestar – te’l duré a casa i podràs gaudir de la seva companyia.
Aquella setmana esperava amb ànsia tornar a veure el “vell Napoleó”.
Però mai més vaig tornar a saber res del meu estimat porquet. L’endemà vaig descobrir que el porc havia estat un dels plats del meu aniversari.
M’havia menjat al meu amic!

CUCA DE LLUM

Jo en vull un d’aquests!

– Jo en vull un d’aquests!
– De quins fill?
– Dels de la bola blava.
– Però no tenim espai a casa per un mascota.
– Si us plau, si son petitons…
– D’acord però m’has de prometre que el cuidaràs, que son molt delicats.
– Sí, sí, sí!
– Mira, tens molts per escollir.
– Vull el de pell clara i pel vermell.
– Perfecte, ja pots agafar-lo.
– Has vist que bonic que fa sorollets i mou els braços?
– Sí fill, hi ha gent que diu que és perquè es comuniquen però jo no m’ho crec. Són només animals, no pensen. Si realment ho fessin no es matarien entre ells ni acabarien amb tot el que tenen al seu voltant no creus?
– Suposo…

Cthulhu

Saudade

Parlem poc de la saudade que sentim de la família. “Saudade” és una paraula brasilera que vol dir trobar a faltar algú. És una forma bonica de demostrar amor o fins i tot d’expressar que t’agrada una persona i la vols veure una altra vegada.
Mentre fem nous amics i sortim de festa, oblidem la saudade per una estona, però quan arriba un aniversari o un simple dimarts a la nit i és el teu sol, en moments senzills, es percep i s’entén què és la saudade. D’una broma que només tu i la teva germana entendríeu. De com se sent l’abraçada del teu pare. De l’olor del menjar de la teva àvia…
Malauradament o no, em conforto en les noves llengües, en les noves cultures, en els nous dimarts a la nit. Malauradament o no, trobo nous motius per sentir saudade.

Clara Ventura

La desaparició

L’any 2024 van desaparèixer moltes persones per raons que ningú coneixia. Un dia uns nois van començar a investigar. Els nois van trobar un paper on deia “La cascada dels somnis”. Els nois van agafar l’ordinador i van buscar cascades. Van trobar una i van anar-hi. Quan van arribar-hi, van anar per darrere de la caiguda d’aigua i van trobar un poble que es deia la cascada. Van veure un grup de persones i resulta que eren totes les persones desaparegudes. El grup de persones van explicar-los que estaven allà perquè els agradava. Els nois van explicar-los que la gent estava preocupada per ells i que havien de tornar, i així ho van fer! 

agua

EL NEN DE LES CAVERNES

Feia no res als pirineus catalans,un nen solitari i mal educat que vivia en una bonica i calmada cova als pirineus catalans. Sovint menjaba animals cruus. Un dia va fer dos amics, però com era un maleducat se’n van anar. Doncs es va qüestionar si podia der més respetuós. Va apendre a ser millor persona i va ser el més popular del poble que hi havia aprop. Aquest relat porta una lliçó de vida molt important: NO FACIES EL QUE NO VOLS QUE ET FACIN.

Un Pop de renom