| L’horitzó apagat. Les tènues llums enceses. Crits esquinçadors, les seves últimes paraules. Nit de terror la d’aquell divendres, per al noi desafortunat. Amb força, pietat suplicava per a aquestes famílies, desemparades davant tal incident. Sempre recordaria aquest dia com el més horrorós. Anys després, encara continuo veient aquells llums i les veus esgarrifants. Les sents? Rana |
Category Archives: Català joves A
Vermut
| A causa del soroll, vaig treure el cap al balcó. Nens rondant, a riallades; adults brindant amb copes de vi. Estovalles de requadres vermells i blancs. No vaig poder evitar començar a plorar recordant la irreparable tragèdia. Fart d’escoltar l’alegria del vermut dominical, vaig tancar agressivament la finestra i, desorientat, vaig anar a abraçar a la meva dona, però ella ja no estava. El Dorado |
Dolor vermell
| Es va passar una hora buscant un mitjó vermell. Era estrany perquè en Jack era molt cautelós amb la maleta. Va rebuscar i rebuscar, però no el trobava. Es va posar molt nerviós i va colpejar la bossa. La sang li bullia per dins. Tot l’empipament procedia, en realitat, no per perdre una peça de roba, sinó per portar tants mesos sense dormir, i, no ho feia després d’haver perdut en un centre comercial el més preuat de la seva vida, la seva filla petita. Mr. Bagak |
La poma
| Hola, soc la poma, la que va canviar la història de la humanitat a l’inici de la Creació; la mateixa que va ajudar Newton a crear les seves lleis; la que va inspirar a Steve Jobs; la que va van utilitzar per enverinar la Blancaneu i espantar de bon grau els set nans… Molts em veuen com una cosa inútil, però gràcies a mi el món s’ha revolucionat. Doctor Tree |
Perdre el tren
| Sempre mirant el mòbil, ignorant el seu voltant. En Pere estava tan embadalit que no es va assabentar durant tot el curs que ella viatjava en el mateix vagó. El dia que va aixecar la mirada, l’últim abans d’iniciar les vacances d’estiu, ja era tard. No siguis com en Pere, no siguis idiota. Godó |
Tota acció té una reacció
| Ens pensem que no passa res, que podem dir, pensar i escriure sense cap repercussió, però cada acció té una conseqüència. Mai us heu parat a pensar d’on van sortir les llengües, les paraules, les lletres, o a on van? Mai us heu parat a pensar que passa quan dieu un barbarisme, feu una falta d’ortografia o barregeu idiomes? Bé, doncs, jo us ho diré. Cada vegada que feu una d’aquestes atrocitats, esteu matant una paraula. I aquesta paraula es perd, es perd per sempre, i mai no torna a ser pensada, escrita, dita o escoltada. I arribarà un moment en què ens adonarem del que estem fent, del mal que hem causat, però ja serà massa tard. The Doctor |
Ocults a plena vista
| Ens observen, ens avaluen, ens examinen. No ens n’adonem, però estan allà constantment, planejant, preparant, creixent. Porten milenis entre nosaltres, integrant-se i adaptant-se, alimentant-se del que la humanitat deixa enrere. Estan a tot arreu, amagant-se a plena llum del dia, davant dels nostres ulls. I tot i així sembla que no els veiem, que no advertim la seva presència. Ja quasi estan preparats, i quan ataquin, no sabrem d’on venen ni on van, què volen o per què ho volen. Però en canvi, ells ho sabran tot sobre nosaltres, seran implacables, infal·libles, perfectes. Penseu, heu vist mai una cria de colom amb els vostres propis ulls? Fugi_dove |
L’Hipercor és la bomba
| Estava passejant per l’Avinguda Meridiana de Barcelona, era 19 de juny l’any 1987, quan de sobte vaig sentir un estrèpit molt fort. Aleshores una olor de cremat i tòxic em va travessar el nas fins a arribar als pulmons. Provenia del Centre Comercial Hipercor de la Meridiana Llavors vaig arrencar a córrer com un desesperat cap al meu cotxe. Uns vint minuts després ja havia arribat a casa. Jo vivia amb els meus dos germans i amb els meus pares en una casa de quatre habitacions. Una vegada a casa vaig seure al sofà i vaig posar-me el telenotícies de la tarda. Allà expliquen que hi havia hagut un atemptat i que ha estat provocat per un cotxe bomba. El tauró dels relats |
Per què em tractes així?
| Quan jo vinc, tu te’n vas. Quan jo jugo, tu deixes de passar. Quan jo parlo, tu te’n rius. Per què em rebutges? Si no t’he fet res! Som quasi iguals, només que jo no he nascut aquí. Tinc una altra manera de parlar, i un to diferent, però aquest no és motiu. Per què mires com si fos un extraterrestre? Per què em tractes com un animal? Jo full fer amics, però el teu odi em tanca portes. Per què quan m’apropo, tu corres? Com si fos una amenaça. No m’insultis, ni em peguis, que no soc cap monstre. T’ignoraré, però el mal continua… L’observador |
il·lògic
| Hi havia una vegada fa molt temps, al planeta Terra hi havia un vuitè continent del cual mai no n’hem sentit a parlar. El continent era anomenat “giravoltats” Tot era il·lògic. Era tan il·lògic que les paraules per definir-les es van eliminar. Hi havia una nena que era totalment normal i lògica. Ningú l’estimava perquè era diferent. La nena va anar creixent sent cada vegada més odiada. El seu únic amic va fer milions d’intents perquè fos il·lògica, però no ho va aconseguir. Amb el pas del temps, el rei la va conèixer i la va trobar magnífica i així va fer que tots s’adonessin del mal que li havien fet i finalmenrt la van acceptar. “L’´harmonia desfà odis”. Wilson |