Category Archives: 2022

by - 0 comments

RÉQUIEM POR UNA CABINA

Hoy, caminando por la calle Bartrina, he tenido una triste sensación al pasar al lado de una antigua cabina telefónica. Una de las pocas que aún se ven en la ciudad. He sentido nostalgia, me ha dado pena el abandono total. Se me vienen tantas cosas a la mente…eran tan necesarias…
Servicio a la ciudadanía a todas horas, dispuestas de sol a sol, ahí estaban erguidas, orgullosas de hacer bien su cometido. Eran solicitas y amorosas y si algunas fallaban a patadas las trataban y ellas, silenciosas, volvían a funcionar.
Me vienen a la mente tantos y tantos ancianos abandonados a su suerte cuando ya sus fuerzas tocan a su fin. Son como las cabinas, solicitas, amables y cariñosas, pero sólo mientras sirven a la sociedad y a su familia.

FORGUEST

by - 0 comments

EL TRACTE

Vaig entrar a casa. Hi havia una carta al terra que deia: passaré a les 10 de la nit.

Com deia la carta, a les 10 en punt, un home va trucar a la porta. No tenia un aspecte sospitós, al contrari, vestia bé, com un home de negocis. Em va oferir un tracte: pressiona aquest botó i rebràs mig milió d’euros, però, en conseqüència, una persona que no coneixes morirà.

Era una oferta poc ètica. Després de rumiar molt, vaig decidir pressionar el botó, necessitava els diners. Com havia promès, va aparèixer al dia següent amb els diners. Em va dir que aniria a buscar el següent client i va marxar.

Al cap d’uns dies va aparèixer el mateix home, però alguna cosa no anava bé.

L’OMBRA

by - 0 comments

EL HOMBRE QUE QUERÍA SABER

Érase una vez un hombre. Un hombre cuyo mayor deseo era saber. Como consecuencia visitó todas las bibliotecas, conoció a los mayores sabios y aprendió de los mejores maestros. Estudió tanto y tanto que se quedó sin nada que saber. Su sueño se había visto realizado, pues ya no había nada en el Universo entero que el hombre desconociera. Sin embargo, sentía que le faltaba algo. Pensó y pensó, pensó desde el despertar de la prímula hasta el brillo del ampo. Pensó para, al fin, comprender. Entendió que su deseo más profundo no residía en el saber, sino en aprender; que la felicidad se hallaba a lo largo del camino, y no en su destino. Asimiló que la vida era un camino sin fin, cuyo objetivo era no llegar al final. Lloró, pues, el sabio, al ver que pese a todo lo que sabía, de la vida todo lo ignoraba.

FRANCIS DE FRANCIS

by - 0 comments

UN PÈL I UN DESIG

Hi havia una vegada un home amb una esplèndida barba de la que estava molt orgullós. Tan presumit era, que un dia un mag se li aparegué i li digué: “Ara que la barba t’ha donat tants goigs és hora que ho porti a la resta. Però vigila, ta vida és ta barba; no la perdis”.

Des d’aquell dia si algú li arrencava un pèl de la barba veia acomplert el seu desig. La fama del miracle va recórrer tot el món, tornant en poc temps l’esplendorosa barba en un bigoti feixuc. Desesperat, l’home es dirigí a la gent: “Germans, controleu les vostres ànsies i deixeu que em creixi la barba, que si no pareu tant jo com els desitjos morirem”.

Però tothom volia veure acomplert el seu desig ja que, al capdavall, per a un mateix el seu cas és especial. Així que l’home morí, després de lamentar-se de la cobdícia que tant ennuvola el cor de la gent.

FRANCIS DE FRANCIS

by - 0 comments

THE DESERT ISALD

A long time ago there was a little girl that was living alone in a little boat in the middle of the ocean. One day she found a desert island and she decided to stay there. The first day in the island she explored the area to see if there was any danger. When she started to visit the island, everything was perfect but suddenly she saw something moving between the trees. First, she got scared but then she relaxed. After that she decided to be brave and she went to see what was going on and it turned out it was a little boy. She got closer and started talking to him, but he ignored her. Seeing that he did not answer, she decided to give him some food to see if he felt more comfortable that way. Finally, the little boy talked, and they became friends and lived together in the island.

HAMSTER

by - 0 comments

EL FLECHAZO

Todo seguía un orden. Cada día era el mismo orden. Se veía el ocaso, la gente salía a la calle, llegabas a casa y comenzabas de nuevo.

Hasta que un día, el sol no se puso. La gente no salió a la calle, y, por mucho que quisiese, no podía llegar a casa. Mi cabeza no pensaba como debería y las cosas no funcionaban como deberían. Ese día fue como la conocí.

Mi estómago, al parecer albergaba mil bestias dentro y mil cosas volaban por mi cabeza. Mis extremidades dejaron de funcionar y no podía moverme. Una flecha atravesó mi débil corazón.

Fugazmente, ella desapareció, y con esto, mi cuerpo y alma volvieron al orden de antes. La sensación continuaba, pero cada vez más tenue.

A partir de ese momento decidí que la buscaría, que la encontraría…

RICA

by - 0 comments

FALTEN LLIBRES!

Hi havia una vegada, en un petit poble, en el qual a tots el habitants els hi agradava llegir, una biblioteca. Era una biblioteca inmensa a la que tots acudien quan shavien acabat els seus llibres.

Però va arribar el dia que tots shavien llegit els llibres de la biblioteca. Llavors un noi, de nom Jordi, va decidir anar a buscar més llibres. Al dia següent, va emprendre el seu camí. Va buscar i buscar però no va trobar més que els llibres que ja s’havia llegit. Va tornar al seu poble, tot ple de llàgrimes i desesperat, i va començar a escriure el que li havia passat durant el viatge. Aquesta història la va llegir la seva mare, la qual li va donar a la seva amiga, i aquesta, al seu marit… i així fins que tot el poble la va llegir.

En Jordi, en adonar-se’n, va veure la solució al problema i va començar a escriure històries, i així va tornar l’alegria el seu poble.

EL MESTRE DE LES LLETRES

by - 0 comments

L’ATMELLA VERMELLA

Hi havia una vegada a la ciutat  de Sant Cugat un grup terrorista que per nom portava l’atmella Vermell. El seu cap era de Lleida i s’anomenava Lluís.La resta dels components de la banda eran en Joan el Pau el nico i en Ramón. 

En un lloc molt llunya estaba en Fedor , Rus de 15 anys.Ell tornava a casa del colegi cuan a la porta de casa estaba un home gran i gros anomenat Joan.En Joan va parla amb els seus pares per comprar la casa per dos milions de euros.El fedor ba intanta aturaro pero els pares haven firmat el castigaren.En Fedor enfadat va veure una cosa ven extranya. 

El home anomenat Joan es va caure de cap per avall i s’obri el cap.Inmadiatament un gos el tirà a terra i un cotxe l’atropellà. 

ABDE EZZALZOULI

by - 0 comments

EL TERRORÍFIC ANIVERSARI

Hi havia una vegada una família que tenia una casa d’estiueig que mai hi anaven. Quan va arribar l’estiu van decidir anar-hi el dia del aniversari del pare.

La mare va voler fer-li una festa sorpresa amb tots els seus amics i va pensar en fer-li un ensurt on estarien els convidats quan entrés a la cuina. Llavors va decorar tota la casa amb brutícia i pols per donar la impressió de por perquè estava en males condicions. Aleshores, quan la família va arribar, el pare es va quedar sorprès de tota la porqueria que hi havia.

De cop i volta va obrir la porta de la cuina, on estaven els amics, i es va portar tal ensurt que es va quedar bloquejat. Veure tants amics seus era una bogeria perquè, pels diners, no va poder fer una festa en tota la seva vida.

ALÍ BEI

by - 0 comments

EL NEN QUE ES VA TRANSFORMAR EN UN ANGUILA

Hi havia una vegada un nen que es deia Angelot. Un dia, anant al col·legi va trepitjar un objecte de forma triangular i es va transformar en un àguila i va sortir volant pel cel. 

Un cop alçat el vol, va sobrevolar el seu col·legi mirant com els seus companys entraven a classe preparats per  un dia  molt avorrit,  però a ell li esperava un dia especial, segons ell creia. 

De sobte totes les seves esperances van caure a l’aigua  i va caure al terra tornant a ser l’Angelot normal a l’aula de la seva classe. Per ell el dia va ser com tan d’altres però amb una sola excepció: l’ experiència d’haver estat un àguila durant uns minuts. 

THE WISEST