Category Archives: 2022

by - 0 comments

INSECURE LOVE

First, they met on holidays, in a summer camp. After that they fell in love and they became boyfriend/girlfriend. They had good moments and bad moments. The good moments were really fantastic, but The vas moments were really toxic, because his boyfriend has been a toxic boy because he was very insecure with himself and he doesn’t want to be alone and her girlfriend has been a popular teenager. They wanted to be together, but they prefered to be happy and feel good with themselves. They try be together because they loved, but every time that they to done, they ended badly. The boyfriend loved her and the girlfriend too, and they realised that It was better to break up to be happy.

LETTUCE

by - 0 comments

LA PUNTA DELS DITS

El sol il·luminava el meu cabell castany i el cel blau instal·lava l’alegria en les cares dels vianants. Eres lluny, però et vaig reconèixer a l’instant. No havies canviat gaire. Seguies tenint la mateixa mirada, el mateix somriure. Avançares, sense adonar-te’n encara de la meva presència. Fins que t’apropares. Tot sorprès, et vas quedar mirant-me. Tots dos fixarem els ulls de l’altre. Cap dels dos s’aturà. Com si no sabéssim tot de l’altre, com si no coneguéssim els nostres més profunds secrets, com si no haguéssim viscut la vida que vam deixar enrere: com si tot allò no hagués passat mai. Només de veure’t de prop, les llàgrimes intentaren apoderar-se dels meus ulls. Tu, amb l’expressió encara congelada, te n’aperceberes. I, abans que cadascú continués el seu camí, em fregares la punta dels dits.

ARALK

by - 0 comments

IMPERFECCIONES PERFECTAS

Las calles de Barcelona se convierten en un laberinto árido durante el mes de agosto, atestada de turistas y sumida bajo el ensordecedor sonido de los coches. Los habitantes, entre ellos yo, acostumbrados a esa atmósfera caótica nos disponíamos a hacer vida ordinaria. Nada parecía inusual, todo se repetía como de costumbre, todo… hasta que la vi a ella. De pronto, todo se sumió en un completo silencio, como si del espacio se tratase, y es irónico porque en aquel preciso instante no me sentía sujeto ni al espacio ni al tiempo, solo a ella. No sentía mariposas en la barriga, ni tampoco un nudo en la garganta, simplemente era incapaz de apartar la mirada de aquella chica, era como si nuestras almas estuviesen conectadas y nuestros ojos fuesen el único lenguaje inteligible.

Tal vez Barcelona aquel día seguía siendo un completo caos, pero dentro de ese desorden, de esas imperfecciones, yo había encontrado la perfección.

LAYARKONG

by - 0 comments

LA VEU DEL SILENCI

Quantes coses han canviat, sembla que amb el pas del temps una part de nosaltres ha quedat en l’oblit.

Vivim en una societat dominada pel temps i pel soroll, tothom va d’un costat a l’altre sense adonar-se del que pasa al voltant, tots seguim un ordre, un patró. No obstant, ningún sap perquè fa el que fa, perquè viuen amb tanta pressa, tota la gent segueix instruccions i ordres regides pels diners o per un càrrec superior. Sembla que tothom está capficat en sobreviure y no tant en viure.

Hem adoptat una fòbia al silenci, la gent no vol conèixer-se, ens hem acostumat a omplir el nostre buit amb la feina, els fills, la música, els amics…Quan realment només necessitem una estona per nosaltres mateixos. El silenci ens parla en mig de tots els sorolls mundans, només hem d’aturar-nos i escoltar.

LAYARKONG

by - 0 comments

EL POBRE QUE VOLIA FER-SE RIC

Temps era temps, en un petit regne hi havia un rei molt avariciós i que tenia tot el poder. Per altra banda, en el regne hi havia també un home molt pobre però que somiava amb fer-se molt ric.

En conseqüència va córrer el rumor que aquell mateix home havia trobat la manera de fer or i, per això, la guàrdia va anar a agafar-lo i portar-lo a ulls del rei. Un cop va arribar el pobre home va haver de dir-li al rei la recepta de com fer l’or. Aquesta va ser provada i funcionava, però requeria d’un element secret que només el nostre protagonista sabia on era venut, ja que no es trobava al regne.

Finalment el rei, encegat per l’avarícia, li va fer entrega de milions perquè anés a comprar-ne tot el possible, d’aquell element. Com a resultat el nostre protagonista va marxar del regne amb els diners del rei i mai va tornar.

BLUECAPBOY

by - 0 comments

UN CAMBIO EN LA SOCIEDAD

Todo iba muy rápido; la gente, los coches, el tiempo. Llegaba tarde a la estación de tren, pero entre empujones conseguí subirme a uno.

Hacía mucho tiempo que no cogía un tren, unos sesenta años. Cuando entré todo era muy diferente, ese olor a tabaco ya no estaba, todo era silencio y lo que antes eran periódicos eran ahora móviles. Pero a pesar de eso, mi única distracción continuaba siendo el paisaje.

Me abrí paso entre la gente con el bastón y fui a sentarme. Justo en ese momento entrábamos en un túnel, entonces las caras brillaban porque en las manos reinaban los móviles. Estaban todos con la mirada fijada.

Finalmente, salimos del túnel y me quedé mirando el paisaje. Fue entonces cuando me di cuenta de que antes se iba al móvil para escapar de la realidad, pero ahora se necesita la realidad para escapar del móvil.

BLUECAPBOY

by - 0 comments

WHERE IS CLARA?

A few years ago, during the summer, I went to Menorca with my group of friends to celebrate the end of the school year.
In Menorca we did a lot of fun activities, we swam in a very nice beach, we visited an interesting museum, we took a ship and we stayed in it for one week…
On the trip with the ship a terrible thing happened… Clara, one of my best friends, disappeared. We searched for Clara over all Menorca, we went to the police to ask for some help to find her. We also went to the hospital to see if Clara was there but she wasn’t. We couldn’t find her in Menorca so we returned to Sant Cugat very sad with the loss.
This happened 10 years ago and till today no one has ever seen Clara.

BLANCA PÉREZ

by - 0 comments

EMBRASSANT LA MORT

Nous nous sommes tous demandés s’il est vrai qu’il existe une sorte de vie après la mort. S’il y a quelque chose au-delà d’ici, si c’est que nous ne mourrons jamais. La peur de ne pas courir, de ne pas respirer ou de ne pas sentir traverser tous et chacun des parties de notre corps. Des milliers de sentiments qui traversent nos esprits. Quand en réalité notre existence commence à devenir moins existentielle, on n’a plus besoin de nous, on disparaît, nous sommes oubliés, on est mort.

CAUCHEMAR

by - 0 comments

I REMEMBER HER EVERY DAY

It was in 2015 when she left this World, when she left her family. Each member of the family misses her a lot. I only was seven years old when I saw her for the last time, I never imagined that she would leave us so early. I don’t remember all the things that I did with her but I will never forget the trips and all the summers that we spent together.

TREE

by - 0 comments

THE REASON FOR MY SMILE

It’s the reason for my smile, it’s my sun and my moon, it’s always there shining for me.

His warmth tames me, his hugs receive me, his smile dazzles me, and his kisses paralyze me. Innocent, sweet and kind, there is no time when I stop thinking about him.

Like a ray of light, he made me open my eyes to wake up from my nightmare.

The time I have spent with him, I keep it as a treasure and I will never forget it. His gaze is beautiful, and his heart is pure.

I wouldn’t change him for anything and when our eyes cross, it’s as if everything stops and nothing continues as before, it is something inexplicable.

I will always be by his side, never to leave him forgotten. How beautiful love is when you feel loved.

PAKO