Abro los ojos.
Veo.
Veo lo que vivo,
Vivo lo que veo.
Cierro los ojos y
Los abro con la pantalla de la televisión.
Veo.
Veo lo que viven.
Pero no vivo lo que veo.
ALICE GUY
Abro los ojos.
Veo.
Veo lo que vivo,
Vivo lo que veo.
Cierro los ojos y
Los abro con la pantalla de la televisión.
Veo.
Veo lo que viven.
Pero no vivo lo que veo.
ALICE GUY
It all began on her birthday, we didn’t know each other, and I was nervous. I had started talking with her some days ago on Instagram because she caught my eye, but we couldn’t talk too much because she was punished. We made lots of plans and promises which I didn’t know if they would be true someday. The first time I saw her, she told me a thousand words and at that moment I felt a connection that I hadn’t felt with anyone. I knew she felt the same as me, and I decided to take the first step. When I asked her to be my couple, she said yes and that was one of the best moments in my life. I would never forget it. We had a terrible October, fights, insecurities, mistrusts, it was the first time that these types of things hurt me. I think I knew the reason why I was suffering, it was her.
SOULS
It has been 4 years since it happened, but I can still remember it. The moment when my mother told to my brother and me that we we were going to see Grandpa. We had to go down the same way we had always done to see my him to the hospital. But that day, it was different from other times because it would be the last one I could see him. I didn’t know how I could cope with that but I remember telling him that when I grew up I would have a good future and not to worry about me, I could notice his soul smiling. The next day my parents told me he had passed away.
TAYBLE MESA
When I was fourteen, I met Nil, a classmate, soon after we fell in love. Nil is and will forever be a special someone for me. During our teenage years, he always wrote me letters. On April 17th, he gifted me a pendant with his initial and a note where it said: «Love is not finding someone to live with, but someone without whom you cannot live. Do you want to be my lover? Love, Nil». From that moment on, we didn’t separate each other, and since then I have been wearing the pendant. After fifteen years together, Nil was diagnosed with an illness and unfortunately it was too late to save him. After his passing, I have started writing every night before going to bed all that happened during the day. And always I end it saying: «Forever yours and no one other than you. Love, Èrica».
CLARINETTE
Quand j’avais quatorze ans, j’ai rencontré Nil, un de mes camarades de classe. Très vite, nous sommes tombés amoureux. Nil sera pour moi une personne spéciale. Pendant notre adolescence, il m’écrivait toujours des lettres. Le 17 avril, il m’a offert un pendentif avec son initiale et un mot qui disait : « L’amour ne consiste pas à trouver quelqu’un avec qui vivre, mais à trouver quelqu’un sans lequel on ne peut pas vivre. Veux-tu devenir ma copine ? Nil t’aime ». À partir de ce moment-là, nous n’avons plus été séparés et j’ai toujours porté le pendentif qu’il m’a offert. Après quinze ans ensemble, Nil a reçu un diagnostic de maladie trop tardive. Chaque nuit, avant de m’endormir, je lui racontais mes expériences et mes sentiments et quand j’avais fini, je lui écrivais : « Toujours avec toi et je ne serai jamais avec quelqu’un d’autre que toi. Èrica t’aime ».
CLARINETTE
Amb els petits arbres col·locats sobre pedestals i disposats en fileres al voltant de la paret frontal i la del fons, com si fos un passadís, la zona dels bonsais no presentava gaires amagatalls. L’Amèlia s’aturà en sec i rumià, durant uns instants, el que estaria a punt de succeir. No tenia més de 15 segons per trobar la sortida d’aquella sala, abans de que els agents de seguretat l’enxampessin. A l’esquerra, per sort, hi havia una porta. Vacil·là una mica al obrir-la i entrà. Ara s’ubicava al pavelló central del museu. La sortida principal estava a uns deu metres. De sobte, va escoltar a algú parlant per walkie-talkie i, d’una revolada, es refugià darrera d’una de les plantes que envoltaven el pavelló. Passats uns minuts, aconseguí sortir del museu sense ser vista i desaparegué pels carrers de Manhattan.
JASON BOURNE
Savez-vous qu’est que c’est la vraie musique ? Qu’est que c’est vraiment ?
Celui qui te fait pleurer quand tu en as besoin, celui qui te fait danser et chanter à poumon plein.
Bien, il y a des personnes qui agissent comme la musique : tu te défoules avec eux, ils te font lâcher les pleurs cachés dans ta poitrine, ils te font danser et chanter à la vie et t’encouragent en situations importantes.
Voilà, ces personnes sont très difficiles à trouver, parce qu’elles sont comme des anges vivants sur la Terre, mais tu dois seulement les chercher bien.
Et pour toi, qui est ta musique ?
ROUGE
Está oscuro. Tardo un par de segundos en recordar dónde estoy. Veo en la pantalla que estamos sobrevolando Sudamérica, llegando ya a Santiago. Pensaba que no lo lograría y ya llevo varias horas durmiendo, pero tengo que ir al baño urgentemente. Me calzo el zapato izquierdo mientras palpo el suelo para encontrar el derecho. No hay manera. Se lo pregunto al hombre soñoliento que está junto a mí y se queda atónito. Palidece. Solo alcanza a responderme con un lacónico “no”, pero veo en su cara que algo sabe. Tengo mucha prisa. Llamo a la azafata. Misma reacción. ¿Qué saben todos que yo desconozco? No quería molestar, pero no me queda otra que encender la luz. Levanto la manta y a la altura de mi rodilla derecha me encuentro con ese viejo y maldito muñón.
ARAUCANO
Kenji is a middle-aged expirencied hunter,that knows a lot of facts about hunting.One day he caught a rabbit,and was coming back to home when he felt something strange at his back.When he turned back he saw a massive figure,and with more attention you can recognize that was the yeti.This yeti was doing he strange indications,like help.So the monster walked into a direction,and the hunter interested followed the big figure.
After some walk he arrived to a cave,and saw her wife with life.He couldn’t believe it,so he ran after the woman and hug her.When he turned back to thank the yeti the monster disappeared,but Kenji can hear a voice like thanks for the chance to make her like a mother and not feel like a monster,and now can rest in peace.
ESCRITOR SENSE LLAPIS NI IMAGINACIÓ
Març. La Terra s’acosta al Sol a poc a poc, com una verge que busca l’abraçada càlida i lluminosa de l’amant per esclatar en un orgasme de verds, i en una bogeria de colors, que escamparà pel món amb els estols d’orenetes.
Amb la passió arribarà l’estiu, gràvid de fruits i envoltat de cors de cigales i simfonies de grills. Però, ai, l’amant, voluble com són els amants, en acabar l’idíl·li se n’allunyarà. Lentament, amb recança. I la Terra s’anirà desprenent del seu vestit de núvia verda enmig de boscos daurats de melangia. L’hivern li portarà mortalla, feta de glaç i silenci, i, com cada any, li repetirà a cau d’orella l’eterna promesa de resurrecció.
Els canons retrunyen. Retrunyen sempre, cada vegada més a prop…
I potser l’estiu vindrà estèril, potser la tardor durà les mans buides, potser l’hivern romandrà mut.
El món és boig.
MARINA