Category Archives: 2022

by - 0 comments

L’OCELLET

Hi havia una vegada, un ocellet que vivia molt lluny d’aquí,

vivia als Estats Units. Aquest ocell era tan petit que quan

dormia els llençols li anaven tan grans que s’ofegava

cada nit. Un dia pel matí l’ocellet va anar a buscar menjar

pels seus germans i germanes. Quant va anar a agafar el fruit

va vindre una àguila i sal va endur a un lloc molt enfosquit,

li va dir que havia de anar a buscar una poma daurada sinó

els seus germans moririen, el va deixar anar i va anar corrent a agafar i

buscar la poma daurada. El següent dia va arribar a casa a casa i va veure

que els germans estaven morts, va anar a la cova de l’àguila amb la poma.

ALBERT DURÀ

by - 0 comments

UNA NIT DE NADAL

Aquell vespre en Harry esperava al seu amic per anar a passejar una mica per Sant Cugat.

Caminant, van veure una gran estructura, per no dir-li edifici, era el Monestir. Els va cridar molt l’atenció, no només per la seva bellesa, sinó també pel seu volum, així que van entrar-hi. Mai no havien entrat, doncs ambdós no eren catòlics. Allà estaven fent una celebració, molt estranya per alguns, molt coneguda per altres: la Missa. Però aquella no era una Missa qualsevol, era la Missa del vespre de Nadal. Mirant després a una plataforma elevada del nivell del terra, veieren a un home de negre matar a un altre vestit de blanc, l’abat.

Al instant escoltaren a un gall de ferro cantar.

AGAPITO PERSIANA

by - 0 comments

MATEU I LA SEVA ÀVIA

Mateu, un nen problemàtic de dotze anys, va anar a la casa de la seva àvia amb els seus amics rebels que no els hi agradaven els gats. Sempre que veien un, anaven corrents cap a ell per matar-lo. Justament a l’àvia del Mateu l’hi agradaven molt els gats, era com els seus millors amics, fins hi tot, els donava el menjar amb cullera. El Mateu i els seus amics, van entrar a la casa de la seva àvia i van veure a l’àvia amb un gat, van anar tots corrents per a matar el gat, però l’àvia es va posar davant del gat per a defensar-lo. Els nens van tirar a l’àvia i l’hi van trencar la cama, els nens no es van adonar i van agafar el gat i el van matar. Però els nens es van adonar que estava molt malament allò que havien fet, i ara quan veuen un gat, els hi donen llet i peix amb cullera.

RAFPOP

by - 0 comments

L’HOME QUE ES VA RENDIR

No sé on soc, ni tampoc com he arribat fins a aquest lloc. L’únic que em puc centrar és a agafar la clau del terra per introduir-la al pany de bronze de la porta. Quan per fi ho aconsegueixo, aixeco el cap i contemplo al meu voltant. Els quadres, la catifa del passadís principal. Tot sembla tan… surrealista.

La porta s’obra. Només vull sortir d’aquest indret. A mesura que avanço, la meva visió es torna més borrosa. No soc capaç de veure el que hi ha davant meu, però soc conscient que no puc avançar més, hi ha quelcom que m’ho impedeix. No tinc forces d’apartar-lo per continuar caminant fins a un final que desconec. Decideixo deixar-me caure i recolzar-me a la paret, i en aquest moment m’adono que mai sortiré d’aquest lloc.

BARCELONA

by - 0 comments

EVERYTHING CAN CHANGE ON A NORMAL DAY

Before everything happened, I was a very happy and funny girl, but the 13th of September, all my life has changed.

I was going to my first day of school with my best friend, and it was a very funny day, actually. At 14:30 p.m I was going back home, when suddenly my mum called me, telling me that I had to get home quickly, because she had something important to tell me.

When I arrived I saw my mum crying and I asked her what was happening. Told me that my brother was dead because someone shot him in the head,in that moment I felt like all my life has ended. But what I didn’t expect was that my best friend was who killed my brother. Exactly there was when the old me died.

FUET

by - 0 comments

UN MAUVAIS JOUR

Je veux oublier ce jour. Le matin, mon chat a tout cassé dans le salon : les tableaux, le canapé, la lampe… Mon père a perdu les clés de sa voiture et nous n’avons pas pu aller manger chez ma grand-mère. Plus tard, ma mère s’est coupé deux doigts de la main gauche et nous sommes allés jusqu’à l’hôpital. Le soir, quand j’étais dans ma chambre, je pensais faire mes devoirs et j’ai écrit ça.

LOUP FÉROCE

by - 0 comments

LE DÉFI DE NOTRE VIE

Pendant notre vie, nous vivons différents sentiments. On naît et tout est nouveau pour nous et on agit de connaître tout ce qui nous entoure, la félicité est présente.

Tout de suite, nous vivons l’enfance à l’école, où on rencontre nos premiers amis. L’innocence c’est le protagoniste de cette étape de la vie. À mesure que nous grandissons, cette innocence se perd parce que nous voyons la réalité comme une habitude, une routine.

De sorte que, le défi de notre vie c’est éviter que tout soit routinier et valorisez chaque petite chose.

RADIOPHONIQUE

by - 0 comments

6 GRITOS EN EL AIRE

Hoy día 2 de abril de 2021 llegaba al aeropuerto de Los Ángeles. Me iba a ir de vacaciones a Madrid. Había mucha gente que iba en mi vuelo.

Ya habíamos hecho 5 horas de vuelo y empezaron a suceder hechos extraños en el avión. Herramos unas 200 personas en ese vuelo. De repente oímos un grito de asesinato. Todos nos alteramos y el comandante nos dijo, que nos calmásemos y la tripulación nos dijeron que estuviésemos sentados y tranquilos mientras ellos lo investigaban. Al cabo de 2 horas volvimos a oír 5 gritos más. La tripulación encontró los 5 cadáveres al fondo del avión y el otro en un baño del avión. Tras 1 hora vimos 2 cazas que nos estaban siguiendo. El comandante nos hablo y dijo que tenían que aterrizar en Dublín.

Una vez aterrizamos la policía del aeropuerto entró, nos cacheó y al final no encontraron nada entre nosotros y nunca se descubrió la causa de la muerte ni quien fue el causante.

MB

by - 0 comments

EL MIRALL I EL LABERINT

Et lleves amb la teva precisió militar a les 5 com cada dia, vas cap al teu bany personal i després de la dutxa freda de sempre et disposes a afaitar-te. És en aquest moment quan et sembla percebre quelcom estrany. Quan et mires al mirall per començar a passar la navalla (tu ets un mascle, ho fas amb navalla com tota la vida), te n’adones que els miralls del bany semblen haver-se multiplicat i et veus reflectit infinitament però també de les formes mes grotesques i quasi angoixants que et puguis imaginar, alt, baix, gras, prim, viu, mort, podrint-te enmig del no res, buscant menjar entre deixalles… Et comences a posar nerviós, TU, l’home d’acer… Et passes aigua per la cara per treure la crema i sortir d’allà perquè no t’hi trobes a gust però el cas es que no trobes la sortida per culpa dels infinits reflexos de tu mateix. Et despertes suant t’acomodes en els teus llençols de la millor seda d’importació i et preguntes: què has fet Vladimir Vladimirovitx, què has fet?.

ERIC CID

by - 0 comments

A TRAVEL WITH MY FAMILY

One day my family to go to Tartales de los Montes that was the town that my grandparent  was living, in that house were a lot of hens and Rooster‘s arround the house. But in that town were a lot pf story’s that happened to my grandparent and all of the neighbours for exeple: one of them tha t has called Paco had a brother that felt of the roof and now is going with a Wheelchair. One day my family decided to go walking to another town and there was when I met with a friend called Lucia that I only saw at the summer. Two days later we go to do an excursion at the mountains in that excursion were a lot of insects and tiks, in the middle of the path was a rover that you have it to cross it. When suddenly we saw at my grandparent at the top of the tree like a monkey and all of my family were surprised to saw him in that place. We   return to the town and we saw that one of the neighbours had 12 dogs and we were very surprised because that  neighbour who is in a wheelchair can take care of 12 dogs.

BLANCA TORRES FERNÁNDEZ