A la biblioteca més gran de la ciutat hi havia molts llibres. Era una aventura buscar-ne un. Hi havia una zona molt moguda, préstecs, trasllats. Darrere, però, d’un prestatge hi havia un llibre caigut que ningú trobava a faltar. El llibre, de pàgines velles i empolsinades, estava cansat d’estar en aquell lloc fosc i abandonat. Un dia va sentir molt de rebombori al seu voltant. No sabia què estava passant. Podia sentir els seus companys cridant d’alegria perquè els agafaven en préstec. Aquell dia el seu futur canviaria. Amb l’ajuda d’un bastó, un home vell va moure la prestatgeria i el llibre va quedar al descobert, mostrant la seva espectacular portada, tan oblidada. El bon home sabia apreciar un llibre de debò i es va quedar el nostre amic que havia estat tant temps abandonat.

MRP

Avui he abandonat la meva gossa. Els meus pares i jo hem marxat lluny, als Estats Units. Sé que és sols per un temps, però sento com si una part de mi se n’hagués anat, com si una part de mi m’hagués abandonat. Obro la porta de l’habitació esperant veure-la tombada en el meu llit, ara només veig uns llençols blancs amb una maleta a sobre per desfer. Els meus pares m’intenten animar dient que s’ho està passant bé amb els altres gossos i amb la cuidadora. No m’ho crec. Han passat uns dies, acabo de rebre un vídeo de la cuidadora. El miro, és la meva gossa, veig com juga amb els altres gossos, se la veu feliç. Així és com m’adono que hi ha vegades que els canvis temporals poden ajudar-te a fer noves amistats.

QUER

Justament el dia que anàvem a la platja em vaig convertir minúscula. Tot va començar esmorzant un matí de diumenge. Preparant la bossa, tot em pesava el triple. El cotxe de la meva mare no era prou gran. Ens vam repartir la mama i el meu germà, i jo i el pare, però hi va haver una petita relliscada, els dos cotxes eren iguals i em vaig pujar al cotxe de la mama. Al veure-la entrar vaig intentar cridar-la però no m’escoltava, vaig intentar obrir la porta però no tenia suficient força. Un soroll estrident va ressonar, era el mòbil de la mama, telefonava el papa. Mon germà va obrir la finestra i vaig aprofitar per saltar. Vaig caure en un bassal. Una bèstia no gaire amigable vermellosa i amb dues pinces aterridores em va mirar amb una cara que deia “et vull cruspir”

CARLAYO

Hi havia una vegada una nena que va néixer al món d’un rellotge. La seva germana gran era l’agulla que indicava l’hora, la germana mitjana era la que indicava minuts i ella era la que marcava els segons. Ella, la Marta, odiava córrer, però no tenia alternativa. La seva vida tan sols consistia en allò. El rellotge estava penjat en una classe de nens i nenes i ella gaudia observant-los. Però una nit fosca, quan la classe estava buida, el rellotge va caure. Les seves germanes van morir, però ella no. Quan el plàstic que l’envoltava va tocar l’aire fresc de la vida es va transformar en una persona. La Marta no creia qui era. A partir d’aquell dia va estudiar per ser professora, ja que tenia una especial debilitat pels nens i nenes.

FARRUCA

Soc una persona que s’avorreix molt. Quan no puc dormir m’avorreixo, quan estic a classe m’avorreixo, quan llegeixo m’avorreixo.

Quan m’avorreixo, sobretot a la classe, me’n vaig al núvols. Allà tinc un món sencer ple de pensaments i records; mentre els miro, gaudeixo, m’entretinc. Puc passar molta estona allà a dalt, m’ho passo bé.

Però quan la professora em diu o em pregunta alguna cosa, he de baixar i tornar a la classe, tornar a avorrir-me de nou. Llavors la professora em pregunta si estava a la lluna de València, però li dic que no, que estava als núvols.

CRISSANTA