Tothom recorda que Sant Jordi va salvar moltes vides però, sense voler-ho, també va enfonsar la meva. De ben segur coneixeu la llegenda: el drac, la sang, el roser… El que no s’explica és el silenci que va deixar darrere seu: la princesa n’havia quedat totalment enamorada, i quan tots pensaven que es casarien, ell va marxar. La vila va quedar sumida en una depressió generalitzada. La princesa passava les hores tancada als jardins que es van construir al voltant del roser, convertit en una relíquia o un fetitxe. Aleshores vaig arribar jo i vaig voler casar-me amb ella. Només va posar una condició: hauria de cuidar personalment el seu jardí. I clar, vaig acceptar. I va ser així com la gent va posar-me el sobrenom de ‘el jardiner de Sant Jordi’, i la meva vida va ser només l’ombra d’un heroi fugit.

Deus Ex

Sempre l’havia vist cosint. Ja des de ben menuda, quan solíem passar certs vespres  a can Pedrals, la recordo asseguda al seu vell balancí; en aquell racó glaçat i mal il·luminat, mentre teixia el que esdevindrien llargues cortines pels finestrals o barrocs tapetes per a les calaixeres repartides per tot el mas. I ho feia sense badar boca, mentre s’endormiscava soleta fins aclucar el ulls. Segons la mare, feia ja molts anys que patia mal d’ossos, però mai no li havia vist un mal posat ni li havia sentit un sol gemec. Ni un. Havent lluitat sempre per evitar l’ombra de la solitud, mai no hauria imaginat que, a la fi, una maleïda bestioleta l’obligaria a dir adeu endollada a un respirador i sense ningú estimat a qui estrènyer ben fort la mà. Vençuda i absolutament sola.

CELDONI TRITÓ

Tanta paperassa em fa perdre l’oremus!
D’un rampell l’engego a pastar fang tot escampant-la per arreu. Quin desori.
Penedida i a desgrat, l’arreplego tot seguit del terra. L’apilo. L’arrenglero.
I llavors la veig: la pàgina insurrecta escapolida del meu llibre vital. Número 666.
Vet-ho aquí, t’he enxampat, trapella!
No entenc per què t’entossudeixes a tornar-me a lloc! s’exclama ella.
Ras i curt, perquè ets la meva vida escrita. T’he de bressolar per ser jo. Si et volatilitzes… jo em perdré pels amagatalls més tenebrosos de l’existència; però si t’aixoplugo, la vida m’encisarà amb paraules dites i escrites amb la tinta de la llum del sol.

Arlet Margot