A brief story to a patient and his caregivers

There was a boy who the first few days of confinement was delighted to be able to be home all day. But he soon realized that he couldn’t go out on the street, he couldn’t do the schedule he wanted, or see the rest of his family, and he started to realize the difficult situation we’re living in, and he started thinking about the sick people in the hospital. , but they are not alone because they have the doctors and nurses who care for them with love, and realized that from this situation we will get ahead if we have hope.

Pseudònim: Dima

Cada dia el mateix

Cada dia el mateix. Ja s’apropa. Sento com va arribant. És com un brunzit d’abelles. Primer, quasi ni es percep, però en uns instants, la seva intensitat és ensordidora. Ja hi tornem a ser. Els pels se’m estarrufen i una escalfor em va pujant per l’esquena . Cada dia el mateix, des de fa més de 15 dies. Una rutina establerta, no imposada. Un sentiment a flor de pell compartit però no anunciat. Un codi fixat sense ser programat. Ningú pregunta, ningú es qüestiona. Tothom s’hi entrega. Són uns instants plens d’emocions contingudes. Ens hi volem sentir a prop i no en sabem millor manera. Cada dia el mateix. Com una orquestra improvisada, les campanes s’hi afegeixen amb solemnitat. Arrenco a aplaudir, com cada dia. Més d’un cop se´m neguen els ulls. Avui s’ha escapat una llagrimeta.

Pseudònim: UIA

NINGUNA RAÓ A LA INJUSTICÍA

Era una tarda plujosa. El Miquelet, amb el cap cot, caminava saltant de toll en toll, esquitxant tot objecte que estigues a prop. Quan arribà a casa, en un obrir i tancar els ulls, la seva mare ja estava curant-li les ferides, que sense pietat li havien deixat els seus companys de l’escola. El Miquelet volia fer justícia a aquells que no el deixaven viure, però la seva mare no volia que ho fes per evitar mes enfrontaments. El Miquelet ja estava cansat d’aquella situació, i per això va voler enfrontar-se als pocavergonyes al dia següent. A la nit no va poder dormir. Al arribar a la escola, va anar directament al noi responsable de la gran injustícia. Quan arribà davant d’ell,  va treure totes les emocions en forma de paraules, i aquesta vegada no va haver pietat per el dolent.

Pseudònim: Sobre

The little flower

Once upon a time there was a flower that woke up on a cold winter morning, and he asked himself- where will they all be, why am I alone? But no answer came to his head, desperately looking for a ray of sunlight. Shattered and frozen, she spent her morning waiting for a hope that never came, the sun went down and the moon came out and greeting the little flower a kiss sent him, what are you doing there as soon as he asked, Will you spend the night alone and without friends? Why don’t you warm up but no answer came to him because the little flower was rising frozen, the moon was sad, and a silver tear spilled that splashed on the flower and life recovered.

Pseudònim: Josema

PERSONAL MÈDIC O HEROIS?

Vosaltres, el personal mèdic, sou els nous HEROIS del mon. Si em deixessin opinar, jo diria que la majoria de la gent aprecia amb molt amor el vostre treball com us ho mereixeu. Jo si pogués estaria tot el dia picant de palmes però tinc molt de deures per fer i no em dona el dia.

La nova pel.lícula del Vengadors no serà de Thor ni de Spiderman, serà de vosaltres.  No m´ho puc n´hi imaginar, tot el dia amb malalts, cuidant-los, animant-los i protegint-los de les malalties mundials, ara del CORONAVIRUS,  aquest odiós virus que no el volem veure ni en pintura.

He conegut dues persones que ja s´han recuperat  gracies a vosaltres i el meu desig es que això no pari. Vull escoltar mes noticies de gent que es recupera, que no de gent que mor. Gracies a Deu cada dia n´hi han moltes més persones que es recuperen que aquelles que moren. 

Aquesta Pandèmia es un gran canvi internacional que farà que la gent canvi de manera de ser i de pensar. 

Imagino que ha de ser molt dur per vosaltres, estar tot el dia sense veure a les persones que mes estimeu, els vostres familiars, però gracies a aquest esforç tan gran aconseguiu que la gent recuperi la seva vida amb una experiència i un valor nou après a l´Hospital.

GRACIES, GRACIES I MOLTES GRACIES PER TOT I QUE LA VERGE MARIA US BENEIXI I S´APIDADI DE VOSALTRES.

Pseudònim: Nuba


De com m’ agradaria ajudar, i que puc fer i no fer

Si hem permeteu,recordem plegats la fragància de les roses,

I els plats de escudella fumegant que ens porta als dies de Nadal

Revivim cançons i el so de les veus amigues,les festes a casa i les revetlles

Passegem a trenc d’ alba quant les gotes de rosada ens fan redescobrir

les teranyines.

I el capvespre vora el mar,deixem badar els ulls a l’ horitzó.

La brissa ,l’ onatge,els peus a la sorra,el cel

EL SOL

Sense poder abraçar-vos,si us plau que les paraules facin de coixí

Marxarà poc a poc la boira ….

Brilla en tots els ulls la fortalesa i l’ esperança

Ens en sortirem

Pseudònim: El país de Punt



REFLEXIONS ABANS DEL VIATGE

Aquesta tarda la discussió al club ha estat aferrissada i intensa. Ja ho som bastant d’abrandats, Però el tema ha portat cua tot i que no es més que un d’aquells temes intrascendents del que no costa parlar-ne tot i que no ens hi va res. Així dons, l’hem abordat sense reserves com si hi anessin les garrofes. Però no! Hi ha moments en la vida que cal ser actiu i perquè no? Agosarat i aventurer. Jo m’he entossudit que ho podia fer i l’Andrew Stuart ho ha refusat i ha fet l’aposta. I els molts imprevistos, i el mon real?, els fets, la gent, el temps i toT allò que passa quan menys t’ho esperes. Així es que hem tancat l’aposta i ara mateix surto cap a Calais avui 2 d’octubre i d’aquí a vuitanta dies he d’haver donat la volta al mon i tornar a ser aquí guanyador. Com em dic Phileas Fogg.

Pseudònim RICARDI GEPETO

EL MEU GOS

Fa molts anys, quan jo era petit, tenia un gos anomenat Toby. Anàvem junts a totes parts, i, a vegades, al col·legi. Era, sense dubte, el meu millor amic i fins i tot pensava en quan s´acabarien aquests tants bonics moments, perquè ja s´estava fent vell. I, un dia com tots altres Toby em va deixar, i jo era pas preparat. Els dies, les setmanes, els mesos, i fins i tot els anys passaven molt lents perquè sentia que em faltava alguna cosa, i aquella cosa era en Toby.

Però un dia, els meus pares em van donar un regal, era un gos!!! Aquell va ser uns dels meus millors dies de la meva vida, perquè tot el món necessita algú que l´estimi, i aquest algú és un gos.

Pseudònim: Parre

Dedicated to all patients of Coronavirus

Once upon a time, in a far away galaxy the Emperor Coronavirus, leader of the Jedi, suffered a strange illness named Sadvirus, a virus which the patience can’t stop crying. The Jedi Doctor and the wife of the emperor: Nurse, were the only one that know the cure of the Sadvirus, because had dedicated lots of years to study the incredible art of the medicine. The empress Nurse, said that the cure was to laugh of his own situation and to know that God have a duty for one each of us. And thanks to nurses and doctors the Sadvirus dissapeared.

Pseudònim: Ignatius VB

INSTANT MÀGIC

AQUELLA OLOR… s’endinsà pel meu nas de forma fugaç, esquivant tot temptacle disposat a atrapar-la, reduir-la i expulsar-la. Amb enginy i determinació burlà cada cèl.lula detectora d’agents extranys, cada trampa estratègica per foragitar éssers bàrbars. Sense mapes ni xerpes coneixedors del terreny arribà al punt exacte del còrtex i, en un instant màgic aquelles papallones tornaren a voleiar, boges, pel meu estómac.

Pseudònim: sidru