Tornarem a veure’ns i aquest cop no serà en aquest univers. Viatjarem pel cel fins a trobar un gratacel que pugui sostenir el nostre futur incert i quan ens cansem, seurem a veure el temps passar, en un món on només tu i jo tinguem el control del nostre amor.
Pseudònim: Nunufellow
Encara recordo el dia en que vaig posar una petita llavor entre les mans de la meva néta. La lluentor dels seus ulls al observar aquella petita piga entre les seves manetes, feia somriure a qui la mirés. Li encantava passar hores i hores al jardí de casa meva observant el tros de terra on havíem plantat la llavor. Jo li deia que si la mirava tant, la llavor no creixeria de la vergonya. Però ella sempre ho negava dient que només li feia companya perquè no és sentis sola.
El temps va passant i la llavor va creixent junt amb la meva néta. Mentre elles dues creixen, jo vaig envellint. Però no em preocupa envellir, perquè sé que quan jo no hi sigui, la petita llavor que nosaltres cuidem amb tant d’amor, s’haurà convertit en un gran i fort arbre capaç d’abraçar-la per mi.
Pseudònim: Yuki Dragon
L’arribada del covid-19 a Catalunya va comportar el tancament d’escoles, comerços i l’aïllament de la gent dins de casa seva, només sortien per comprar.
En aquest temps de crisi un noi va aprofitar-ho, va prendre la decisió de no fer el gandul com els seus amics, va començar a conèixer-se a sí mateix. Va intentar moltes coses per veure si li agradaven, començà a pintar, a llegir, a tocar la guitarra, a parlar un nou idioma…Però res el motivava fins que va tenir la idea d’escriure un diari.
Va comença a escriure i es donava compte que escrivint i escrivint els seus pensaments eren més clars, posar-ho per escrit ajudava a ordenar-los. Aquest descobriment l’alegrà molt i es va determinar a seguir escrivint tota la seva vida; gràcies a això es va convertir en escriptor, gràcies a un diari.
Pseudònim: Quatre ulls
Estava avorrida, molt avorrida. Acostumava a deixar-me portar pel vent, fent divertides piruetes i voltes a l’aire, però en aquell precís instant no tenia res a fer. Còmodament instal·lada a la catifa, vaig tractar de recordar alguna de les aventures que m’havien passat temps enrere, com un cop en que una amiga meva fou empassada per un gos.
Però de sobte, es va encendre un llum, i les meves companyes i jo vam cridar esglaiades: la claror ens feia visibles a l’ull humà. El pànic es va estendre per tota l’estança i, llavors, es va sentir el soroll. El soroll de l’aspirador que, per a nosaltres, les brosses de pols, era l’enemic més temut, ja que podia xuclar-nos en un segon.
Per això, vaig tractar de fugir del monstre. No vaig tenir gaire sort, i vaig ser engolida.
Pseudònim: Cambises