No voldria semblar agosarada ni irreverent, però he d’advertir-vos que no sóc de carn i ossos, sinó fruit d’un insondable misteri amb la missió primordial de repartir ventura i estendre la felicitat en les llars d’arreu. Em dedico a buscar persones a qui concedir una oportunitat. Tan bon punt trobo l’afortunat, inspiro a fons i faig un saltiró per ficar-me a la butxaca i fondre’m amb una butlleta de qualsevol sorteig en un vincle enigmàtic i estrany alhora. Suposo que a hores d’ara ja haureu endevinat qui sóc… Pel que fa a mi, hi ha una mena de pacte de silenci sobre la meva existència, fet que jo també respectaré, perquè ja se sap que la sort és capriciosa i fugissera, sobretot pel que fa a les loteries… Al cap i a la fi ningú ha dit que la professió d’atzar sigui senzilla.

Pseudònim: David

Abans jo escrivia amb sorprenent fluïdesa. La meva fecunda imaginació ordia trames inversemblants que feien les delícies dels lectors. Llavors feia servir un ampli repertori de recursos estilístics a fi d’embellir la forma dels meus relats, els arguments dels quals, fruit d’un viu enginy, estaven dotats d’una intensitat narrativa pròpia de les obres magistrals, fins esdevenir una de les plomes més prestigioses del panorama nacional, alhora que em van catapultar al cim de l’èxit i m’han convertit en un eminent lletraferit, un autor consagrat en el camp de la literatura.

Abans jo era un escriptor prolífic i genuí que…

Abans jo era un escriptor…

Abans jo…

Pseudònim: David

Hi ha qui pensa que el món acabarà engolit en un remolí de foc.

D’altres asseguren que finirà soterrat sota un mantell de gel.

Arran del que sé del voluptuós desig

i després de patir l’inefable i deliciós turment de l’amor,

jo m’inclino per la fervorosa opció

d’un esclat d’escalfor.

Pseudònim: David

Una lleugera brisa separa els meus cabells, acompanyant-me en el camí de tornada a casa, reforçada per l’empenta d’una mirada neta, discreta i un xic d’amagades. Seiem al mateix banc mirant tots dos cap a la muralla, entre la timidesa de dir-nos alguna cosa o restar en silenci sense mirar-nos la cara. Els músculs encongeixen les cames pels nervis i la curta distància, la tremolor d’un instant que sembla que mai s’acaba. No sé com iniciar una conversa i la por m’envaeix l’ànima, i si la teva veu es torna tosca, esquerpa o llunyana? Així que opto pel silenci dels llavis i el crit silenciós de les ganes, m’aixeco amb la prudència de no tocar ni un pessic de les teves cames, dient-me a mi mateixa que potser demà serà la nostra tarda, qui sap si la llum que tenyeix de colors el monestir tornarà demà com a testimoni de l’amor que sentim l’un per l’altre.

Pseudònim: Atenea-Nike