En tornar d´un llarg viatje, em vaig trobar amb una desagradable sorpresa: un forat se m´havia instal·lat a casa

Estava al meu despatx. Al principi tampoc no em va resultar incòmode: era agost i d´aquell forat sortia una agradable brisa que refrescava l’ambient. Tot i així, el forat es va revelar i amb una força magnètica agafava cada vegada amb més força tots els objectes.

Pseudònim: RCDE

La porta de vidre es tancà darrera en Walter mentre entrava en un sala blanca i lluminosa. Estava molt estranyat; davant seu es trobava un home alt i d’aspecte fred que mai havia vist. “Saps per què estàs aquí, Walter?” li va preguntar l’home. “No” contestà el noi. “Vull parlar del teu anàlisis cerebral” digué l’home. Això va sorprendre molt al Walter. Era un examen que l’estat feia als catorze anys i mai hi havia cap problema. “De vegades Walter, quan fem aquest examen, detectem certes anomalies en el cervell d’alguns nens i nenes. En el teu cas, les anomalies encara no han manifestat el seu comportament, però quan siguis gran et podrien portar a pensar d’una forma perillosa per al nostre govern. En aquests casos em de prendre mesures”. Quan l’home va acabar de parlar al Walter li va arribar un fort olor a roses que el va adormir-se a l’instant.

Pseudònim: turfet

Un dia la flor va néixer en ple jardí .La flor va mirar al voltant seu. Veia que tot era molt bonic.

En el cel blau i havia nuvols de un color blanc pur com el cotó. La gespa del color verd com la maragda   s’engrunsava  amb el vent del matí. El sol d’un color taronga amb tocs de groc es

Semblava  a una llimona del llimoner , llesta per caure. Va mirar cap el llac del darrere seu,

cristal.lí com la veritat , amb peixos de tota mena ,com un de un color vermell com una poma,

altre de un color platejat i brillant com un mirall, altre d’un color com l’or molt bonic i enlluernadora … Va mirar al bosc amb arbres de colrs verds clars i foscs , arbres mes alts i baixos, alguns amb bolets al seu peu i d’altres amb flors o matolls de colors vius…

Va pensarque la vida era preciosa, però va apareixer un noi i la va arrencar del sol i si la va donar a la seva mare.La flor es va posar contenta al saber que era útil per fer felicitat.

Pseudònim: Miquel Bifrost

Portava setmanes entrenant intensivament. El meu pare hem va aconsellar de participar a la cursa de 5 km. Hem vaig quedar tota la nit pensant en aquesta proposta. Volia participar i guanyar, així que havia d’entrenar encara més dur. A l’endemà, quan em vaig llevar, vaig explicar al meu entrenador la proposta del meu pare, va dir que era una molt bona idea i que la cursa era al dia següent i que havia de ser-hi d’hora per escalfar abans. A l’arribar-hi, hi havia molts adults, això em va espantar una mica. El meu pare em va animar dient-me que a les curses atlètiques no importa l’edat; que lo que importa és la fe que es té en un mateix i l’esforç que has invertit entrenant. Després quan estava a la sortida de la cursa estava totalment concentrat i mentalitzat en les paraules del meu pare. Això va fer possible que al començar la carrera anés directament a la 1ª posició guanyant la carrera de 5km. Tot gràcies al meu esforç i a la confiança que hi vaig posar.

Pseudònim: TT

Hi havia una vegada una escola que es deia Arcus, on estudiava un alumne cec. D’aquest noi sempre burlaven i fins i tot li feien bromes de mal gust, li  robaven el menjar,…El noi cec es deia Felip, i ell tenia un únic amic, el Pau. Ell era massa petit per la seva edat. Tenia la cara plena de cicatrius, i un nas enorme. Els altres nois es burlaven del Felip i del Pau. A Felip li emprenyaven i li deien: Mira per on vas. I es posaven a riure. I quant Pau s’apropava a algun noi començaven a corre cridant: que vine el monstre. Un dia que Pau ja estava fart de que es fiquessin amb Felip, lis va dir a tots:  vosaltres sou uns estafadors només us fixeu com es hom per fora, en canvi Felip no em veu i m’accepta tal i com soc, pel que soc per dins.

Pseudònim: Chus

En un poble de no més de dos mil habitants i va néixer una futura estrella del futbol, que hi donaria molt a parlar. Hi havia una família que eren molt esportistes.

Un dia , un avi del poble va veure com jugaba a futbol un fill d’aquesta família i es va sorprendre. Va trucar als pares demanant portar el nen al seu equip , l’avi era un president d’un equip de futbol important d’aquells llocs. La família es va posar molt contenta i van portar al nen a l’equip d’aquell home.

El nen va començar en aquest equip imica en mica va començar a canviar-se d’equips per arribar a ser el millor jugador del món. I aixíva ser. Per cert ,  el nen es diu Lionel Messi.

Psedònim: Nasaro

Portava ja vàries hores escalant, s’havien acabat les provisions. Tot semblava que el meu destí era morir a mans de la naturalesa. Qualsevol altre es rendiria però jo no. Centímetre a centímetre anava escalant fins que vaig arribar al cim. Per primera vegada una formiga havia escalat la taula!

Pseudònim: Hèctor Garcia Pérez

Ens trobàvem abatuts. Morts de cansanci. Perduts, endormiscats. Ni el cafè em podia despertar. Era fosc, era tard. La pujada cada cop era més empinada i altre vegada no sabíem que hi havia al final. Gairebé no quedava benzina No veia res però amb tot el valor, vaig trepitjar amb totes les meves forces l’accelerador. Però no m’havia equivocat pensant que les rodes tornarien a lliscar. S’ ens havia punxat una roda feia estona i no podia baixar perquè s’havia trencat el fre de mà. Vaig apretar l’accelerador per útim cop sense cap esperança i el cotxe va avançar! Cada cop ho feia amb més força i insistència. Al arribar a dalt vaig seguir apretant l’accelerador pensant que era un camí, però era fosc, i jo no hi veia res. Em vaig equivocar. Era un precipici. –Déu m’empari vaig cridar!!!!!- en aquell precís moment, la llum de l’habitació es va encendre. Era la mare d’en Jaume que el cridava per dinar. Demà s’inventaria un altre història per a seguir jugant.

Pseudònim: Safefa

Estava avorrida, molt avorrida. Acostumava a deixar-me portar pel vent, fent divertides piruetes i voltes a l’aire, però en aquell precís instant no tenia res a fer. Còmodament instal·lada a la catifa, vaig tractar de recordar alguna de les aventures que m’havien passat temps enrere, com un cop en que una amiga meva fou empassada per un gos.

Però de sobte, es va encendre un llum, i les meves companyes i jo vam cridar esglaiades: la claror ens feia visibles a l’ull humà. El pànic es va estendre per tota l’estança i, llavors, es va sentir el soroll. El soroll de l’aspirador que, per a nosaltres, les brosses de pols, era l’enemic més temut, ja que podia xuclar-nos en un segon.

Per això, vaig tractar de fugir del monstre. No vaig tenir gaire sort, i vaig ser engolida.

Pseudònim: Duapa

Ja era de nit, i en el banc, ningú s ́adonaria d ́aquell cos mort fins el canvi de guàrdia. Algú

havia entrat al banc per la força i robat tots els diners i joies que hi havien. Potser, quan donessin

l ́alarma, el famós pirata ja estaria cridant els seus homes per salpar cap a una nova illa on robar

més botins.

La mateixa història passava en cada illa que el gran pirata apareixia. Tots tenien por d ́ell.

Passats uns mesos de robatoris tan a cases com a bancs, per part del gran pirata, aquests

robatoris van cessar. I ningú va veure mai més a aquell pirata. Avui en dia moltes mares conten

aquesta llegenda als seus fills perquè s ́en vagin a dormir, perquè si no es dormen, arribarà el

pirata i s ́emportarà totes les seves joguines. I mai més les tornaran a veure.

Pseudònim: Latbor