El castell de Blancaneus

Hi havia una vegada un castell en el que vivia Blancaneus amb els dos nans que eren els seus guardaespatlles vestits de men in Black , un es deia mató i el altre mut que eren molt simpàtics i valents . Vigilaven perquè corria el rumor de que una bruixa volia matar a Blancaneus i tenien que impedir-lo. Un dia es va apropar una noia que venia piruletes i mut es va apropar a ella i li va fer amb signes si podia una piruleta , la noia li va donar una i mut sense pensar-ho dues vegades se la va menjar , va fer coses estranyes i es va caure al terra inconscient. Mató va intentar colpejar-la i la bruixa li va llançar un Carmel i li va entrar a la boca ,es va caure a terra . Blancaneus es va dar compte i va salir corrents per el bosc i es va encontrar al príncep i el príncep es va adonar i va salvar a Blancaneus.

Pseudònim:Bob

La llegenda del Caballer sense cap

Aquesta llegenda tracta sobre un caballer sense cap que anava de poble en Poble robant mentja, diners ,i als que no li donavaven res els matava amb la Seva espasa que tenia, tenia la espasa mes poderosa de tot el regne, perquè Li va robar a el rei enric 8 ,era una espasa q estaba feta amb el millor metall.

Que el habien portat de un país molt llunya ,que no es sabia a on estaba. Fins que un dia fa 12 000 anys un princep que venia de molt lluny, perque Había sentit el que pasava a els ciutadants ,que quant el va veure li va retar a un combat per lo que li feia als ciutadants del poble. Va arribar el dia el combat estaba apunt de comenca tothom i va anari a aquell

Combat a veure que passava,arribar la hora el caballer i el princep estaven llestos.

Van comencar a combatir i passats uns minuts el princep li va tallar el cap.

Pseudònim: Gori

Life as she knew it

She still remembers the stab in her soul the day she set a foot in the concrete jungle made of dreams. The wildness of the air, the rhythm of the streets. The energy she was breathing was beating her heart, leaving her breathless. Inebriated with too much life. For the first time.

Young enough to feel everything was possible; old enough to had left far behind the magical tales and the essence of innocence.

She observed and observed, the craziness of the world, the best and the worst, life was happening at that subway station. “Excuse me, miss, could you kindly let me know how to get there?”

It was then, that swift instant when she realized that restlessness deep inside, her peace flying far, far away. She was part of that madness. That moment of shake when she knew that her life, as she knew it, would never be the same.

Pseudònim: Charlie Kelmeckis

Come back

Nostalgic tears of rain caress the window and run down the glass, frozen, like my soul. I can glimpse these eyes starring at me from the other side of the street. I am alone, playing wording games with my mind, melting sugar realities in a bittersweet cup of tea that could perfectly be called life.

When I feel the gaze, I realize it is not coming from any specific person; it is not coming from any specific place. This vision stands for all my fears, all my absences, all my challenges. And they are all looking at me. Right now. Expectant, hopeful.

“Breath”, my mind seems to mutter, while a beam of light tries to sneak in between the clouds.

“Let them pierce your heart, let them intoxicate you. Stop hiding. Come back to all your demons and turn them into the best part of you”.

Pseudònim: Neil Perry

El noi de la selva

Hi havia una vegada, un noi molt petit que els seus pares el varen deixar a prop de la selva.

Nomès tenia tres anys i era l’únic èsser humà viu de tota la Terra.

Un dia va entrar a la selva per veure-la i un llop se’l va trobar. Com va veure que el noi no tenia por, se’l va portar cap a la seva cova on estava tota la manada.

Un cop allà, tota la manada es va quedar sorpresa en veure’l, però el van acceptar com un membre més a la manada. Allà, va començar la verdadera aventura. Cada vegada es feia més gran i més fort. Va anar aprenent a caçar animals, pescar, fer cabanes per els animals.

Al final, quan ja tenia vint-i-dos anys, va salvar a tota la selva caçant a la pitjor mal son, el tigre Kamblua, un tigre que era feroç i àgil, però molt fàcil de enganyar.

Aquest noi es deia Mogwli i, va conseguir ser el lider de la manada.

Pseudònim: Nike

El nen que menjava crispetes

Hi havia un vegada un nen que anava molt al cinema. Però un dia quan anava cap el cinema es va trobar que no hi havien les pel·lícules que ell volia veure. Llavors no va menjar crispetes. El nen es va posar trist perquè no podia menjar crispetes i es va tancar a la seva habitació durant 2:30 hores a plorar. Fins que la seva mare no va arribar a l’habitació del nen amb unes crispetes, no va deixar de plorar. La mare li va dir que hi havia una nova pel·lícula al cinema que segur que li agradava. Era la pel·lícula de “Capità Amèrica, el soldat d’ hivern´´. El nen que era un mimat va anar directe al cinema amb la seva mare per veure la pel·lícula. Al nen li va agradar tant la pel·lícula que la va voler veure una altre vegada, i un altre, i un altre…

 

Pseudònim: El queso

Plaer efímer

Estava impacient per fer gaudir a qui pagués per mi. Des del meu aparador no entenia perquè ningú no em triava. Jo seguia imaginant la humitat d’una llengua entre el meu cos i l’escalfor d’una boca que em fongués de plaer. Gaudia lliscant-me entre les comissures dels llavis i que els dits del client em portessin a l’infinit. Passaven les hores i el fred em mantenia alerta. El meu cap no deixava de pensar que el dia d’avui seria com els altres. Alguna cosa va canviar i per fi algú va voler provar el gelat de papaia.

 

Pseudònim: Herodot

El porquet de carreres

I havia una vegada uns homes que se avorrien i van decidir fer una carrera de porquets. I es feien de tal manera que es posava una cadira de muntar , una canya de pescar i en lloc de un cuc es posava una pastanaga, funcionava de tal manera que els homes es posaven a dalt del porquet i amb la canya se la posaven davant de la cara i aquests es dirigien a on es trobes la pastanaga. Aquesta carrera es va fer famosa per tot el mon,i cada dissabte es feia una. Una de les carrers que es va fer al 2009,en la que compatien els millors porquets amb els seus domadors i tenien que fer 10 voltes. No va quedar ni una cadira lliure, el públic estava emocionant amb la final. La carrera va començar i va termina quaranta minuts mes tard del que havia començat la carrera. El primer va se el Pol ,el segon en Miguel i el tercer en Jaume.

Pseudònim: Luis de Sweemer

L’ocell Robert

Hi havia una vegada una familia de sis germans tots ells molt units. Un dia ells, els sis germans, van anar per un bosc molt dens i tenebrós. Anaven a buscar fruites, ells es van separar per buscar: pomes, plàtans… però llavorns tots es van perdre. Els més petits estaven molt asustats,però ells sabien que tenien que fer així van cridar tots a l’hora: “ ROBERT!”. Llavorns no hi havia passat més d’un minut cuan va sorgir una ombra gegant i davant dels petits va aparèixer un ocell gegant amb unes ales de cinc metres de llargada amb unes plumes marrons en resum era una àliga gegant. Cuan va veure als dos nens els va agafar amb les urpes i així va fer amb tots els germans i els va portar amb el seu pare i la seva mare i van viure feliços per sempre.

Pseudònim: El caballero blanco

Hi va haver vegada un home molt major…

Hi va haver vegada un home molt major, va morir de forma natural. Quan va morir es encontrà en un lloc ,es trobà tot sol, era fosc i notava un gran pes al pit. Va passar hi molt temps fins que va una dona. Era molt vell i no la veure mai quan era encara viu, però al poc temps va desaparèixer.

En aquell moment sabé que ell , en vida, va fer una cosa dolenta. Va recordar que , quan era viu, un home li va parlar d´un altre lloc després de la mort, ell no va pensar que era cert, en veritat creia que era un ximpleria però com era un amic no li va voler dir res. Li va dir que el que moria de manera natural però no hi era creient s´ha anava al Limbo . On esperaven a ser jutjats

Un per un, el que havia fet més mal esperava més que el que no havia fet re mal i no creia o el que complia amb la seva religió.

Pseudònim: Micecraft