Ahir, mentre caminava pel carrer per anar a casa, vaig trovar-me una pulsera. Era daurada amb petits diamants. Jo creia que eran falsos, però me la vaig guardar igualment. Tenia pensat vendre-la a alguna botiga o a l’internet. No li vaig dir a ningú que me l’havia trobat ja que pressentia que la gent me la intentaria robar. Aquest va ser el meu discurs a la policia. La qual m’acusava d’haver-la robat. Em van enxampar ja que van veure que jo intentava vendre’la per internet. Em van seguir el rastre. Ara es troben asseguts al sofà de casa meva.

Pseudònim: Pinocchio

El pare asseu la nena a la cadireta i li corda les tires. Ja no es pot moure així que fa morros i ell de seguida li dóna un objecte negre per distreure-la. L’inspecciona, sense fer cas al pare, que li fa un petó i tanca la porta. Prem tots els botons, se sent un soroll i el pare va corrents. Des de fora pica a la finestra, fa gestos i ganyotes. Ella riu i li cau la nova joguina de les mans. Aleshores la cara de l’home canvia, es posa les mans al cap i s’allunya. La nena comença a sanglotar sense entendre res, poder-se aixecar ni sortir. Les següents dues hores plora mentre ell intenta tranquil·litzar-la i parla per telèfon al mateix temps, gent va envoltant-los i un jove va fent coses estranyes a la porta. Finalment la porta s’obre, el pare la deslliga i l’abraça. Ella va passar una mala estona i el pare va aprendre que a un nadó mai se li donen les claus del cotxe.

Pseudònim: La nena tranquil·la

T’has enganxat a mi buscant el sol, creient que aquí hi trobaries vida.  Mes aquí sols l’ombra t’espera; l’ombra que és l’anunci del teu amarg destí. Ara? Ara que has gastat la saba d’aquella jove alzina per arribar a mi, és ara quan t’adones que has fugit en va de la nit? Has vingut a caure als meus braços i saps perfectament que un cop t’hagis begut la meva sang, quan l’esmolada dalla decideixi que és la meva hora i vingui a arrencar-me del que sóc, vindrà a buscar-te a tu també i juntes ens convertirem en pols. Sí, preciosa heura sense entranyes; buscant l’escalfor de la vida t’has topat amb el gèlid tacte de la mort.

Pseudònim: Didalera

Quan en Joan va arribar a la ciutat mai es podia haver imaginat que començar una nova vida a un altre lloc pogués ser tan difícil. Tot era nou per a ell: la casa, el col·legi, els amics… Aquests últims cregué que serien el mes difícil de tot. Ell era un noi una mica tímid i li costava obrir-se els altres, i després de molts esforços a la seva antiga ciutat havia aconseguit unir-se a un grup d´amics amb els quals tenia molt bona relació. El primer dia en el col·legi en Joan cregué que seria molt dur, però no, tots els nois eren molt simpàtics i ràpidament esdevingué un més d´ells.

PSEUDÒNIM: Mogli

En mig d’un desert molt llunyà del que ningú se’n vol recordar, una torre s’erigia allunyada i habitada només per una ànima solitària; que sota penes descansava pel càstig que injustament va ser aplicat pel jutge del comtat, que sota males influences a un ric comerciant va acusar de ser culpable de la malaltia que el país va arrasar. Un bon dia aquest comerciant un exercit va contractar,que des de Pèrsia va arribar i en cosa de dos dies rei d’un petit país es va poder coronar. La justícia i equitat va aplicar i la ciutat va poder prosperar.

Pseudònim: El petit bomber