Ella encara somiava. Havien menjat als millors restaurants, d’estrelles Michelin! Dormit en hotels de luxe. Viatjat en business i limusina. Havien comprat ampolles de vi que costaven un sou. Algun dimarts al vespre anaven al casino i jugaven a la ruleta. I vivien en una casa gran amb jardí i piscina.
Com si una ràfega de vent i pols s’ho hagués emportat tot, ara sobrevivien en un pis raquític sense vistes, sense ningú per les feines de casa, comptava els cèntims a la cua del supermercat i comprava d’amagatotis la roba al xinès de la cantonada.
El cotxe atrotinat encara havia d’aguantar una mica més, doncs ell tenia feina de representant d’aspiradors. Ella rumiava amb l’anunci de la carnisseria que demanaven dependenta, però ja s’havia decidit per la de teleoperadora.
Ell ho havia assumit, la crisi se’ls havia endut per davant i mai tornaria a ser igual. Però ella encara somiava. Potser encara tindrien un cop de sort…
Pseudònim: La caseta blava