El temps passa molt lentament en un embús a la carretera. Jo, crec, no sóc una persona violenta, però en aquestes situacions alguna cosa en l’aire s’apodera de mi i em transformo. Les palmes de les mans em suen aferrades al volant, els peus es mouen amunt i avall sobre els pedals amb moviments repetitius, el cor arrenca una carrera desenfrenada en el meu pit i els meus ulls ardents intenten sortir-se de les òrbites. Accelero de manera convulsa i sembla que el so ronc del motor, com una cançó de bressol, vulgui calmar-me. Vana idea.
Miro a dreta i esquerra perquè ningú intenti col·locar-se entre el meu cotxe i el de davant. No vull quedar endarrerida en la caravana interminable de màquines. . Veig per la cantonada dreta una furgoneta que vol envair el meu espai vital, reacciono com un ressort i el meu cavall i jo saltem cap endavant impedint-ho. És la guerra sense quarter!
Pseudònim: Barcelona