Crisi en un box

On era la maleïda infermera? Aquell box minúscul li produïa claustrofòbia. Ja feia tres hores que el tenien enmig d’aquell batibull d’estossegades, gemecs i corredisses. I el pitjor era que no podia veure res, envoltat de cortines i estirat en aquella llitera dura i estreta, més adient per a la Inquisició que per a la Sanitat. Refotudes retallades!. Poc a poc, les cortines s’obriren i una velleta menuda aparegué davant seu. Anava de negre, els cabells recollits en en un monyo curosament pentinat i silencioses sabatilles de feltre. –Bon dia- digué la dona – sóc l’ajudant alternativa del metge. Un nou càrrec pels temps de crisi. Vejam, a vostè, pel que diu que té, li donarem una tissana de flor de saüc amb mel tres cops al dia. Una cataplasma de mostassa i resi una novena a la Mare de Déu del Remei. Passi pel mostrador que li donaran l’alta i un escapulari. Bon dia tingui. I tanqui la boca si us plau.

Pseudònim: Marisol