Eren les nou de la nit i arribava a casa després del torn de nit. Aquella sensació de l’eufòria de la solitud l’envaïa. Si, l’eufòria de la solitud. Quan has tingut fills, més d’un, aquella sensació d’isolament i melancolia dels matins de diumenge, s’obliden. Quan has tingut fills, més d’un, hi ha moments d’abandó que es transformen en eufòria. Eufòria que s’acompanya de memòries. Eufòria que s’acompanya de temps per posar-te aquelles cançons que et recorden el teu primer petó, la disbauxa després de les oposicions, la banda sonora de “Into the wild” que va acompanyar els tres mesos d’aventura treballant a Wisconsin…eufòria deserta, per imaginar una altra vida…acompanyada d’una copa de vi i llum tènue.
La Tanit, de tant en quant, els necessitava aquests moments. Per viure una vida diferent, per imaginar-se que encara era l’adolescent inquieta que pensava que la seva vida seria mutant.
Per alliberar-se de tanta responsabilitat.
Pseudònim: El cucut