No hi ha dret! Reclamo rebre el mateix tracte que tothom, igualtat davant els capricis de l’infortuni, perquè mentre jo no tinc gens ni mica de sort, els altres semblen gaudir d’un pacte avantatjós amb l’atzar o amb la Providència. Per què ho dic? De seguida ho entendreu. Quina probabilitat hi ha perquè qualsevol persona sigui enxampada per un llamp? Infinitesimal, oi? Doncs he decidit posar per escrit la meva queixa, perquè ja n’hi ha prou que et caigui un llamp a sobre, però set…! Diuen que el nostre destí està escrit i que no ho podem canviar. No és veritat, això! Com s’explica sinó tot el que jo he arribat a patir i, malgrat tot, encara segueixo viu. Ah, me n’oblidava, el meu nom és Roy C. Sullivan, sóc guarda forestal en un bosc dels Estats Units i lògicament figuro en tots els llistats haguts i per haver sobre la malastrugança de l’ésser humà.
Pseudònim: David van Beusekom