T’he somiat i t’he cercat… però mai no hi eres. I m’han dit que no et trobaré… no com t’he somiat; gentil, lliure, atent, fidel i encisador. Però jo sé que els meus somnis no sorgeixen del no res, sinó que beuen de realitats. Volia tant trobar-te! Tanmateix, he arribat a reconèixer els teus antagonistes que, malauradament són molts: altius, suspicaços, egoistes, mentiders, maleducats… I havia perdut l’esperança. Fins avui.
Vull creure que d’alguna forma t’he trobat. No, com desitjaria; no apareixes en un sol home disposat a acompanyar-me en tot el viatge. Hi ets en l’actitud desinteressada d’aquell qui m’ha ajudat, o de l’amic lleial qui m’ha respost des de lluny, o d’aquell altre amb qui hem cercat solucions junts… Potser només hi siguis en breus trajectes de la vida, mentre em segueixes acompanyant sempre en els meus somnis, amor.
Ànimalliure (pseudònim)